Els Estats Units aprova enviar un buc d'assalt amfibi a l'Orient Mitjà

El Govern dels Estats Units (EUA) va anunciar divendres que ha aprovat l'enviament d'un buc d'assalt amfibi i una bateria antiaèria Patriot a Orient Mitjà, enmig de l'increment de les tensions amb l’Iran. El Departament de Defensa ha detallat en un comunicat que l'USS Arlington i la bateria antimíssils seran enviades al Comandament Central dels Estats Units (Centcom) com a part de la seva “petició” per a rebre reforços, formulada aquesta mateixa setmana. Així, ha ressaltat que aquests “actius” s'uniran al USS Abraham Lincoln i als bombardejos desplegats a l’Orient Mitjà “en resposta a les indicacions d'una incrementada disposició iraniana per a dur a terme operacions ofensives contra forces i interessos dels Estats Units”. “El Departament de Defensa continua vigilant de prop les activitats del règim iranià, el seu Exèrcit i els seus agents. A causa de seguretat operativa, no discutirem els cronogrames o localització de les forces”, ha manifestat. Finalment, Defensa recalca que “els Estats Units no busca un conflicte amb l’Iran”, si bé ha advertit que “està posicionat i preparat per a defensar les forces i interessos estatunidencs a la regió”.

L'USS Arlington és un buc de classe Sant Antoni que transporta marines, vehicles amfibis, llanxes de desembarcament i aeronaus, al mateix temps que té capacitat de donar suport a assalts amfibis, operacions especials i missions expedicionàries. Diumenge passat, l'assessor de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, John Bolton, va informar del desplegament de l’USS Abraham Lincoln i diversos bombarders a Orient Mitjà. Aquest desplegament va ser confirmat dilluns pel secretari interí de Defensa dels Estats Units, Patrick Shanahan. En resposta, el portaveu del Consell Suprem de Seguretat Nacional iraniana, Keivan Josravi, va destacar dimarts que el portaavions “va arribar al mar Mediterrani fa 21 dies”, per la qual cosa va dir que les paraules de Bolton suposen “un ús maldestre d'una esgotada forma de guerra psicològica”.

Les tensions han augmentat coincidint amb el primer aniversari de l'abandó del pacte nuclear per part dels Estats Units, una decisió adoptada per Trump per considerar que l’Iran no complia els seus compromisos i que ha de detenir el desenvolupament del seu programa de míssils i abandonar la seva influència en conflictes de la regió del Pròxim Orient. Des de la sortida de l'acord, el Govern estatunidenc ha reactivat les sancions contra la República Islàmica i ha ordenat a països de tot el món que deixin de comprar petroli iranià o afrontaran sancions per aquestes compres. Els inspectors de Nacions Unides han afirmat que Iran ha continuat complint amb l'acord nuclear des de la retirada unilateral del pacte per part dels Estats Units. Els països europeus signants del pacte, que es van oposar a la sortida dels Estats Units, han estat intentant mantenir a flotació l'acord i han tractat d'impulsar mesures per a rebaixar l'impacte econòmic de les sancions estatunidenques contra la República Islàmica.

El president de l'Iran, Hassan Rohani, va anunciar dimecres que Teheran reprendrà les activitats d'enriquiment d'urani d'alt nivell si la resta de països signants de l'acord no compleixen en el termini de 60 dies la seva promesa de protegir els sectors petrolier i bancari de l'Iran enfront de les sancions estatunidenques.