Unió Europea
L'euroescepticisme aconsegueix fer-se un forat al nucli dur de la UE
El tsunami euroescèptic s’ha quedat en maror a l’Eurocambra i les seves forces no sumen per bloquejar votacions la pròxima legislatura, malgrat que aquesta opció ha triomfat en dos estats fundadors de la UE, Itàlia i França, i ha arrasat en països clau de l’Est, com Hongria o Polònia.
El tsunami euroescèptic s’ha quedat en maror a l’Eurocambra i les seves forces no sumen per bloquejar votacions la pròxima legislatura, malgrat que aquesta opció ha triomfat en dos estats fundadors de la UE, Itàlia i França, i ha arrasat en països clau de l’Est, com Hongria o Polònia.
Els ultradretans de la Lliga, que lidera el ministre de l’Interior i vicepresident del govern italià, Matteo Salvini, i l’Agrupació Nacional de Marine Le Pen són els principals responsables de l’ascens meteòric del grup de l’Europa de les Nacions i la Llibertat (ENF), que passa de 36 a 57 escons. Aquests dos països, part del nucli dur de la UE, han vist com partits oposats a la integració europea i amb respostes populistes davant fenòmens com la immigració han avançat en nombre d’escons: la Lliga aconsegueix 22 eurodiputats més que el 2014 i l’Agrupació Nacional, 7 més.
També al Regne Unit l’acabat de crear Partit del Brexit de l’euròfob Nigel Farage va aconseguir un triomf incontestable i tindrà 29 escons, enfront de les patacades de conservadors i laboristes, que perden 15 i 8 eurodiputats, respectivament.
A l’Est, el partit Fidesz del primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, que defensa obertament postures populistes i d’ultradreta que li han valgut la seva suspensió dins del Partit Popular Europeu, encara que no l’expulsió d’aquesta família política, va aconseguir 13 dels 21 escons que li corresponen al seu país. Orbán encara no ha dit si seguirà en aquest grup o si s’incorporaria a la nova aliança ultranacionalista que pretén crear Salvini amb Le Pen i altres partits d’extrema dreta. De fer-ho, es convertiria en una formació important dins del grup i restaria pes a un PPE que ja ha perdut 34 escons en aquests comicis.
A Polònia, el partit de govern, el nacionalista-conservador Llei i Justícia (PiS), va obtenir el 45,6% dels vots i tindrà 27 escons a l’Eurocambra. A Grècia, el neonazi Alba Daurada va perdre la meitat dels seus suports en comparació amb les europees de 2014 i va acabar amb un 4,8% dels vots, però un nou partit de factura similar, anomenat Solució Grega i sorgit de la protesta contra l’acord amb Macedònia del Nord sobre el canvi del nom d’aquest país, va sumar aquest 4% perdut per Alba Daurada, que encara així tindrà 2 escons.
A Eslovàquia, el governant partit socialdemòcrata Smer va patir una dura derrota en caure fins al 15,7% (3 escons, un menys), el seu pitjor resultat electoral en anys, i va ser tercer l’ultradretà LSNS, liderat per l’extremista Martin Kotleba, qui va aconseguir un 12%, deu punts percentuals més que el 2014, així que tindrà dos escons.
TRIOMFS SOCIALISTES
Per contra, frenen l’avanç ultra la reculada de l’extrema dreta a Àustria i Holanda, i també el triomf de forces pro europees en estats com Espanya, on el PSOE es va fer amb 20 dels 54 escons espanyols. També a Portugal és la força més votada el governant Partit Socialista –amb 7 eurodiputats–, en unes eleccions amb una abstenció històrica del 68%.
A Alemanya, encara que la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) va pujar gairebé quatre punts, fins a l’11%, la formació més votada va ser el bloc conservador de la cancellera Angela Merkel i més d’un de cada cinc votants van optar pels Verds, que van donar la sorpresa en duplicar el nombre d’escons.