El fiscal considera el procés català un “cop d'Estat” amb violència

La fiscalia espanyola es va mostrar ahir taxativa en manifestar que el “procés” independentista català va ser “un cop d’Estat” articulat a través d’“una insurrecció” que va mirar de liquidar la Constitució per mitjà d’una “violència suficient” promoguda pels líders independentistes, que van actuar com “una organització criminal”.

El tribunal va escoltar els al·legats finals de les acusacions amb relats encreuats entre la fiscalia, que aprecia una violència “evident” per sustentar la rebel·lió, i l’advocacia de l’Estat, que va defensar un delicte de sedició, atès que “no es pot considerar provat que la violència hagi estat un element estructural” del pla dut a terme pels acusats per aconseguir les seves finalitats.

Tant és així que els quatre fiscals no només van dedicar esforços a ampliar el concepte de violència per apuntalar la rebel·lió, sinó també a desvirtuar la sedició. La fiscalia va insistir que va haver-hi “violència física, compulsiva i intimidatòria”, que va atribuir als acusats per desoir els advertiments de la cúpula dels mossos al govern i per “incitar els ciutadans a enfrontar-se, a defensar els col·legis i a oposar-se a les forces de seguretat”.

La seva responsabilitat es materialitza en els 1.093 ferits del 1-O, de manera que la fiscalia no distingeix, com fan les defenses, els 93 agents lesionats dels 1.000 civils ferits. La violència només va ser, en la seva opinió, l’eina final per culminar el “cop d’Estat” que es va consumar el 27 d’octubre amb la proclamació d’independència, moment en què “la Constitució queda derogada de fet i de dret a Catalunya”.

Al seu entendre, “cap dels acusats ha volgut assumir responsabilitats”, que es reparteixen en tres pilars, executiu, legislatiu i social, que van funcionar com una “organització criminal” el lideratge de la qual, en absència de Carles Puigdemont, va exercir el vicepresident, Oriol Junqueras.

Del líder d’ERC el fiscal va criticar l’“exercici de cinisme sense precedents” que va suposar la seva declaració; de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell va dir que va ser “l’autèntic bastió des de la mesa” per aprovar les lleis de desconnexió; de l’exconseller Joaquim Forn va ressaltar que va controlar el “muntatge” dels mossos l’1-O, i dels Jordis, que van ser “els reis i senyors de l’ordre cívic de Barcelona”.

Al seu torn, l’advocacia de l’Estat va mirar de de desvirtuar la violència “com a instrument nuclear” en no ser “idònia, suficient o proporcionada” per a les seves finalitats. L’advocada de l’Estat Rosa Seoane va enterrar jurídicament la rebel·lió en favor de la sedició com mai abans s’havia vist en el judici, la qual cosa va ser ben rebuda per les defenses, que exposaran els seus escrits la setmana vinent.