Les defenses admeten desobediència i no aprecien elements de rebel·lió

Els lletrats d’Oriol Junqueras, Raül Romeva i Joaquim Forn van reconèixer ahir que els acusats van cometre un delicte de desobediència, que no comporta pena de presó, però van considerar “absurda” la rebel·lió quan a Catalunya només es van donar “tres casos de violència”, la qual s’ha “banalitzat” completament.

El judici del procés es va endinsar ahir en els informes finals de les defenses, començant per Andreu van den Eynde i Xavier Melero, els quals, amb estratègies divergents, van concloure que a Catalunya no hi va haver la violència que exigeix la rebel·lió ni l’alçament tumultuari que requereix la sedició, com tampoc es va consumar cap independència. El que va passar, segons el lletrat de Junqueras i Romeva, va ser “una desobediència de manual” i el problema és que “es confon desatenció a la llei amb rebel·lió” perquè “amb desobediència les acusacions no en tenen prou”.

“Si la desobediència pot derivar-se de participar en un govern en el qual es diu que si fa falta es desobeiran les resolucions del Tribunal Constitucional, contra això no puc fer res”, va dir l’advocat de Forn, que va cedir “amb gust” la trinxera de la desobediència, una línia estratègica compartida per les defenses, conscients que aquest delicte no comporta presó.

D’aquesta forma, tots dos van retreure al fiscal Javier Zaragoza el seu esment al procés com a “cop d’Estat”, una afirmació que “contamina” i és “una banalitat”. Amb duresa, el lletrat de Forn va afegir que “el que no es pot fer és trivialitzar el concepte de violència associat a aquests delictes perquè és una falta de respecte als morts de tots els conflictes militars de la història del país”.

Així, van descartar la rebel·lió i la sedició i, de fet, Van den Eynde va reivindicar el “desacord monumental” entre la fiscalia i l’advocacia de l’Estat per qualificar els fets, la qual cosa demostra que “no tot està tan clar”. Va dir que “l’única violència de la qual es parla és la que es compta amb els dits de la mà”, amb “tres casos d’actuacions reactives a una situació tensional concreta d’un col·legi determinat, efectuat per una persona aïllada”.

Melero, de la seva banda, va destacar que no només no es va produir la violència que el tipus penal implica, sinó que no va haver-hi declaració d’independència, ja que “el govern de la Generalitat no tenia capacitat per imposar per la força cap marc normatiu”, i aquest suposat alçament no va ser tal quan l’executiu central només va contemplar com a solució al conflicte l’article 155, que va ser acatat per la Generalitat.

Avui tindrà lloc l’última jornada del judici, amb la lectura de les conclusions de la resta de defenses i els al·legats finals dels acusats.