La ministra de Defensa alemanya, escollida per presidir la Comissió

Després de tres dies de negociacions a Brussel·les per repartir els alts càrrecs de la UE, els líders del club comunitari van nomenar l’actual ministra de Defensa alemanya, la conservadora Ursula von der Leyen, com a nova presidenta de la Comissió Europea (CE) durant els pròxims cinc anys. Els Vint-i-vuit van designar també el primer ministre belga, el liberal Charles Michel, com a president del Consell Europeu; el ministre d’Exteriors espanyol en funcions; el socialista Josep Bor­rell, com a vicepresident de la CE i alt representant per a la política europea de la UE, i la directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), la francesa Christine Lagarde, com a presidenta del Banc Central Europeu (BCE).

Si el Parlament Europeu dona suport per majoria absoluta la nominació de Von der Leyen, de 60 anys, es convertirà en la primera dona a presidir la Comissió Europea des de l’1 de novembre fins al 31 de desembre del 2024, de la mateixa manera que Lagarde, de 63 anys, seria també la primera dona al capdavant del Banc Central Europeu, si bé en el seu cas l’opinió de l’Eurocambra és només consultiva. El Parlament Europeu també ha d’aprovar el nomenament de Borrell, però no el de Michel, perquè és potestat exclusiva del Consell, institució que representa els estats membres.

Els nous alts càrrecs de la UE substituiran el conservador luxemburguès Jean-Claude Juncker a la CE, el conservador polonès Donald Tusk al Consell, la socialdemòcrata italiana Federica Mogherini com a cap de la diplomàcia europea i l’italià Mario Draghi al BCE. La presidència de la CE i de l’alt representant per a la política exterior tenen un mandat de cinc anys, la del Consell de dos anys i mig renovables i la del BCE de vuit anys.

Falta per decidir qui ocuparà la presidència del Parlament Europeu, que serà repartida, recaient la primera meitat de la legislatura en els socialdemòcrates i la segona en els conservadors, que nominaran l’alemany Manfred Weber.

Manifestació independentista

Precisament davant la seu de l’Eurocambra, a Estrasburg, milers de manifestants van protestar per l’absència de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín en la sessió constituent de la legislatura. La concentració, organitzada pel Consell per la República sota el lema Omplim Estrasburg, va reunir 8.000 persones. La incertesa sobre l’aparició o no de Puigdemont va ser comentari comú entre els assistents. Finalment, l’expresident de la Generalitat i Comín –Junqueras està pres– van optar per no entrar a França per temor a ser detinguts i lliurats a Espanya, i es van quedar a la veïna ciutat alemanya de Kehl.