El TSJC envia Torra a judici per no retirar a temps els llaços grocs

El jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSCJ) Carlos Ramos ha enviat a judici el president de la Generalitat, Quim Torra, per un delicte de desobediència, o alternativament de denegació d’auxili a l’autoritat, per no retirar a temps els llaços grocs d’edificis públics.

En una sentència que no es pot recórrer, el magistrat decreta l’obertura del judici oral a Torra, per a qui la Fiscalia demana una condemna d’un any i vuit mesos d’inhabilitació per un delicte de desobediència per desoir l’ordre de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar els llaços dels edificis públics en el període electoral de les generals del 28 d’abril.

El jutge, que declara la competència de la sala civil i penal de l’alt tribunal català per jutjar Torra, dóna deu dies a la defensa del president de la Generalitat, exercida per l’advocat Gonzalo Boye, perquè presenti el seu escrit de conformitat o disconformitat amb les acusacions.

El magistrat ha acordat enviar Torra a judici una vegada la Fiscalia ha presentat el seu escrit de conclusions, en què demana per al president català una inhabilitació d’un any i vuit mesos per a l’exercici de funcions de govern o de càrrec públic d’àmbit “local, autonòmic, estatal o europeu” i una multa de 30.000 euros. De la seva banda, Vox, que exerceix l’acusació popular, demana per a Torra dos anys d’inhabilitació per a ocupació o càrrec públic i una multa de 72.000 euros.

Ni la Fiscalia ni Vox han demanat cap mesura cautelar contra Torra abans del judici, segons el jutge, que subratlla la “raonabilitat i contundència” dels plantejaments acusatoris en aquesta causa. No obstant això, el magistrat precisa que els escrits d’acusació es basen ara com ara “exclusivament en indicis”, per la qual cosa el fet que l’enviï a judici “no pot contenir cap declaració de culpabilitat del, des d’ara, acusat, que manté per tant incòlume el dret a la presumpció d’innocència”.

El magistrat exposa, a partir del relat de les acusacions, que Torra no va complir en els terminis establerts per la JEC de retirar els símbols “partidistes”, com llaços grocs i pancartes a favor dels polítics independentistes presos i fugits d’Espanya, en el període electoral de les generals del 28A.

En el seu escrit de conclusions, la Fiscalia acusa Torra d’“evidenciar el seu menyspreu” a acatar l’ordre que la JEC va dictar l’11 de març passat, arran d’una denúncia presentada per Ciutadans, perquè tragués els llaços i “estelades” dels edificis públics durant la campanya, elements que finalment va acabar retirant, encara que fora de termini. Segons la Fiscalia, la Junta ordenava a Torra suprimir de forma “immediata” el que no són sinó “símbols associats a una determinada filiació ideològica o política”.

escrit a la junta electoral

Malgrat la “claredat” de l’ordre i que havia de ser complerta “sense excusa ni pretext” per ser ferma, afegeix la Fiscalia, Torra “va decidir desatendre-la” i va presentar un escrit en el qual demanava a la Junta que reconsiderés l’acord adoptat, al mateix temps que “va manifestar la seva negativa a retirar la simbologia”.

El 18 de març passat la Junta va adoptar un nou acord en el qual reiterava el requeriment al fet que retirés els llaços, resolució que Torra va demanar suspendre al·legant la “suposada impossibilitat” de complir-la, “donada la multitud d’edificis de la Generalitat”, segons el ministeri públic. El president català va adduir també davant la Junta que estava a l’espera d’un informe del síndic de greuges sobre l’assumpte, encara que, segons la Fiscalia, aquest dictamen “obrava en mans de l’acusat des d’almenys, el dia 15 de març” i recomanava atendre el requeriment de retirar els llaços i la resta de símbols.