Von der Leyen, la primera dona presidenta de la Comissió Europea

La conservadora alemanya Ursula von der Leyen es convertirà l’1 de novembre en la primera dona presidenta de la Comissió Europea després de rebre el suport d’una majoria absoluta de l’Eurocambra encara que per la mínima, amb 383 vots, quan en necessitava 374. La confirmació de Von der Leyen, que ocuparà aquest lloc durant cinc anys, apunta a una legislatura amb una Eurocambra més fragmentada amb majories canviants en un moment crucial per a la UE, amb la tornada del fantasma del brexit entre altres reptes. La presidenta electa passarà l’estiu a Brussel·les, dissenyant l’equip de comissaris per posar en pràctica l’ambiciosa agenda climàtica, social i fiscal que ha promès al Parlament. Particularment important serà el capítol climàtic, amb el qual va iniciar aquest dimarts el seu discurs a l’Eurocambra, ja que va prometre un nou pacte verd per a la Unió Europea en els seus primers cent dies de mandat. Fins i tot grups que no li van donar suport, com els Verds, ja li han promès cooperació en matèria de lluita contra la crisi climàtica, senyal que les majories en aquesta Eurocambra s’allunyaran de l’aritmètica tradicional dels grans grups i dependran més de quin tema estigui sobre la taula.

El repte del Brexit

També podria colar-se en el seu mandat la sortida del Regne Unit de la UE, fora de l’agenda europea des de l’última concessió d’una pròrroga a les negociacions a l’abril i que promet tornar amb força a Brussel·les després de l’elecció del nou primer ministre britànic, ja que tots dos candidats al càrrec són partidaris de demanar a la UE una renegociació de l’acord. Fora del primer discurs d’Ursula von der Leyen van quedar àmbits com ara la política industrial, de competència o exterior, així com la seva postura respecte a les tensions comercials en l’escena mundial, i sobre elles haurà de prendre partit en les pròximes setmanes, especialment en assignar als comissaris encarregats de cada cartera.

En totes aquestes qüestions tindrà un paper rellevant el Parlament Europeu en el seu rol de legislador, però en un mandat que s’ha iniciat amb el petit terratrèmol que ha suposat l’elecció per la mínima de la mateixa Von der Leyen. Cal recordar que el vot és secret i això impedeix conèixer quants diputats van optar per donar el seu sufragi a la futura presidenta, atenent les ordres del partit o rebel·lant-se.