L'opció de Brexit dur de Johnson fa caure la lliura esterlina als mercats

L’aposta del primer ministre britànic, Boris Johnson, per un Brexit definitiu a la fi d’octubre amb o sense acord ha provocat greus turbulències en els mercats per a la divisa britànica. La lliura va patir ahir una nova significativa reculada, que eleva a quatre punts percentuals la pèrdua respecte al dòlar des de juny —2,4 des que Johnson va assumir el càrrec—, el major enfonsament mensual des d’octubre de 2016. En valors absoluts, la moneda se situa a 1,21 davant del dòlar i toca la seva cota més baixa davant l’euro des de setembre de 2017. El govern britànic ha decidit no fer comentaris sobre la caiguda de la divisa.

Durant una visita oficial a Gal·les, el primer ministre va insistir ahir que el Regne Unit necessita sortir de la Unió Europea. Al mateix temps, va assegurar que preferiria no abandonar la UE sense un acord. “Si no es comprometen, si veritablement no poden fer-ho, aleshores clarament hem de preparar-nos per a una sortida sense pacte”, va afirmar. En la seva opinió, va dir, el següent pas en les converses correspon a Brussel·les.

Downing Street va advertir dilluns els socis europeus que el primer ministre no està disposat a mantenir reunions bilaterals amb els seus homòlegs europeus si la UE no renuncia primer a la clàusula de salvaguarda per a la frontera irlandesa, que va quedar inclosa en l’acord de retirada signat per l’executiu de Theresa May amb els Vint-i-set. Johnson no està disposat a negociar si abans no es retira l’anomenat backstop, que pretén evitar que amb el Brexit torni a una frontera dura entre la República d’Irlanda, dins de la Unió, i Irlanda del Nord, territori britànic. El primer ministre va mantenir ahir una conversa telefònica amb el seu homòleg irlandès, Leo Varadkar, en la qual va assegurar que la seva preferència és una sortida amb acord. “Però aquest ha d’abolir el backstop”, va explicar l’oficina de Johnson en un comunicat.

Aquesta salvaguarda de seguretat té com a objectiu evitar una frontera física entre les dues Irlandes després del Brexit, mantenint Irlanda del Nord alineada amb certes normes del mercat únic i la unió duanera, mentre que la resta del Regne Unit quedaria fora d’aquests espais econòmics. Aquesta situació podria prolongar-se mentre Londres i Brussel·les negocien la futura relació comercial, per la qual cosa els unionistes probritànics d’Irlanda del Nord la rebutgen, en témer que la regió quedi aïllada indefinidament de la resta del Regne Unit.

Recel des d'Escòcia

El líder britànic, d’altra banda, també afronta greus friccions territorials en el si del mateix Regne Unit, com va passar dilluns durant la visita oficial a Escòcia, on va ser escridassat. Aquest territori observa amb recel una sortida de la UE, més encara sense acord. El líder tory intenta contrarestar les demandes de l’independentisme escocès que se celebri un nou referèndum -reforçades per la perspectiva d’un Brexit desordenat-, amb l’anunci d’un pla d’inversions de 300 milions de lliures destinades a aquesta autonomia, a més de Gal·les i Irlanda del Nord.

Així mateix, la seva majoria parlamentària a Westminster corre el risc de veure’s reduïda a tan sols un escó de diferència l’1 d’agost vinent, dia en què se celebren unes eleccions parcials en les quals els conservadors tenen serioses possibilitats de perdre.