La retirada dels EUA d'un tractat clau fa témer una nova escalada nuclear

El govern dels Estats Units va complir ahir la seva amenaça i va abandonar formalment el tractat per a l’eliminació de míssils nuclears de mitjà i curt abast (INF) que va signar amb la Unió Soviètica el 1987, durant la guerra freda, fet que ha disparat les alarmes sobre una nova escalada atòmica. Al mateix temps, els EUA van convidar la Xina a formar part d’“una nova era del control d’armes” que inclogui altres nacions. Fins ara el pacte prohibia a Rússia i els Estats Units fabricar, desplegar o realitzar proves de míssils de curt abast (és a dir de 500 a 1.000 quilòmetres) i de mitjà abast (de 1.000 a 5.500 quilòmetres).

El secretari d’Estat nord-americà, Mike Pompeo, va anunciar en un comunicat aquesta retirada oficial dels EUA del tractat després que, fa sis mesos, denunciés l’acord davant la negativa de Moscou de destruir un tipus de míssil que, segons la versió de Washington, viola les condicions del pacte. Pequín no forma part de cap tractat de desarmament i això suposa un problema per a Washington. La Xina ha acumulat l’arsenal més avançat del món de míssils, encara que de moment estan armats amb caps convencionals, no nuclears.

L’altre problema per als nord-americans era la desconfiança cap a Rússia. Durant anys, Washington i Moscou han estat acusant-se de violar aquest tractat. El que finalment ha disparat les tensions entre tots dos és un míssil de creuer que pesa 1.700 quilos i mesura vuit metres de llarg: el Novator 9M729. D’acord amb els EUA, l’arma infringeix el tractat en superar els 500 quilòmetres d’abast. Aquests advertiments a Rússia van començar ja el 2013, sota l’administració de Barack Obama.

L’OTAN ha responsabilitzat Rússia del fracàs del tractat i ha fet costat a Washington en la seva decisió de retirar-se. Els països membres de l’organització militar han lamentat que Rússia “no hagi mostrat voluntat” ni hagi adoptat mesures “per retornar al compliment de les seves obligacions internacionals”, malgrat el compromís dels Estats Units i els aliats, inclosa una “oportunitat” donada a Moscou en els últims mesos de tornar a complir l’acord.

De moment l’aliança no respondrà a desplegaments russos col·locant els seus propis míssils nuclears terrestres, però enfortirà les defenses antimíssils i augmentarà les maniobres d’entrenament. Els Estats Units també poden intentar col·locar nous míssils a Europa, però no està clar quin país del continent acceptaria acollir-los.

Molts experts en control d’armes han assegurat que la desaparició de l'INF no canviarà les coses de la nit al dia. Però l’exèrcit dels EUA ja està buscant finançament i llum verd per començar a desenvolupar míssils d’abast intermedi que haurien estat prohibits pel tractat INF. Poden estar enllestits en 13 mesos.

Advertència de Gorbatxov

Els defensors del control d’armes creuen que la fi del tractat augmenta el risc d’una acumulació de míssils nuclears i convencionals al llarg de la frontera de Rússia amb Europa de l’Est. El signatari de l’INF que queda viu coincideix amb aquesta visió: Mikhaïl Gorbatxov, en declaracions a l’agència Interfax, ha assegurat que l’expiració del primer tractat de desarmament de la guerra freda “dinamita no només la seguretat d’Europa, sinó de tot el món”.