Alemanya demana perdó a Polònia per la destrucció causada pels nazis

El president alemany, Frank Walter Steinmeier, va demanar perdó a Polònia ahir, el dia del 80 aniversari de l’inici de la II Guerra Mundial, pel mal causat a aquest país per la “guerra de destrucció massiva” llançada l’any 1939 pel nazisme. “Van ser alemanys els qui van causar un crim contra la humanitat a Polònia”, va afirmar el cap de l’Estat alemany des de Wielun (centre de Polònia), on van començar els actes commemoratius de l’1 de setembre del 1939. Wielun va ser el primer objectiu de l’exèrcit nazi i aquí va tenir lloc la primera cerimònia, passades les quatre de la matinada local, hora en què es va produir l’atac, 80 anys enrere. “M’agenollo davant les víctimes de l’atac a Wielun. M’agenollo davant les víctimes poloneses de la tirania alemanya. I demano perdó per això", va afegir Steinmeier, en alemany i polonès.

El president alemany va assistir a l’acte acompanyat del seu homòleg polonès, Andrzej Dubte, i tots dos seran així mateix els oradors principals de l’acte que tindrà lloc avui a Varsòvia. A les cerimònies a la capital polonesa assistirà així mateix la cancellera alemanya, Angela Merkel, mentre que per part dels Estats Units participarà el seu vicepresident, Mike Pence, després que el president, Donald Trump, cancel·lés la seva presència pel pas de l’huracà Dorian pel seu país.

Els actes a Varsòvia tindran lloc a la cèntrica plaça Pilsudski de Varsòvia, símbol del nacionalisme polonès i lloc on es troba la tomba del soldat desconegut. L’espai acollirà els actes principals de la jornada. S’espera la presència de 40 països de l’OTAN, la Unió Europea i el Partenariat Oriental. En total s’espera la presència de 250 delegats, entre ells 20 presidents, a Varsòvia, en absència de representants de Rússia, ja que aquest país no ha estat convidat. La delegació espanyola estarà encapçalada pel ministre d’Exteriors, Josep Borrell, i el president del Senat, Manuel Cruz. Tradicionalment, la commemoració sempre ha tingut lloc a la península de Westerplatte, prop de la ciutat de Gdansk, símbol de la resistència polonesa.