El govern insta Torra a condemnar amb “claredat” la violència dels CDR

Un dia després que el Parlament de Catalunya fos escenari d’una esbroncada entre diputats independentistes –que protestaven per l’entrada a la presó dels CDR– i la bancada de Ciutadans, Celaá va rebutjar “de pla” unes paraules de Torra en les quals va acusar l’Estat de voler “criminalitzar” l’independentisme.

Celaá va assegurar que el govern no va en contra de l’independentisme mentre s’exerciti dins de la Constitució. “I mentre sigui així, no hi ha res a dir”, va afegir la portaveu, que va demanar a Torra que sigui “moltíssim més exigent davant una potencial violència dels CDR”.

En la reunió del Consell de Ministres també es va abordar l’aprovació de diverses resolucions al Parlament, com la que avala la “desobediència civil i institucional” per defensar drets civils, polítics i socials, que va comptar amb el suport de JxCat, ERC i la CUP. El govern va prendre la “decisió política” d’impugnar les resolucions que legitimin la desobediència civil i institucional i donarà instruccions a l’Advocacia de l’Estat perquè estudiï el seu contingut una vegada que es publiquin oficialment amb el dictamen del Consell d’Estat. Celaá va assenyalar que diverses d’aquestes resolucions són una “clara extralimitació i un atac a la convivència entre catalans”.

JxCat, ERC i la CUP també van unir els seus vots per aprovar una resolució que demana la “retirada” dels efectius de la guàrdia civil i una altra que advoca per una resposta institucional a la sentència del procés que passa per “exercir el dret a l’autodeterminació” i reclamar una “amnistia” si hi ha condemnes. Si bé el govern està disposat a impugnar aquestes tres resolucions, va descartar aplicar l’article 155, ja que no es donen les circumstàncies per a la seva aplicació, en no haver-se vulnerat la llei ni perjudicat greument l’interès general.

Torra retira la pancarta

Mentrestant, Torra va decidir ahir al migdia retirar la pancarta amb el lema “Llibertat presos polítics i exiliats” que penjava del balcó del Palau de la Generalitat, poc després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ordenés als mossos d’esquadra treure-la “de forma immediata”. No va fer falta que agents dels mossos retiressin la pancarta, sinó que personal de manteniment es va encarregar de fer-ho, un episodi semblant al que va passar abans de les eleccions generals del 28 d’abril.

Hores més tard, els exdiputats Lluís Llach i Antonio Baños, l’actriu Sílvia Bel i la portaveu de la plataforma Som Escola, Teresa Casals, van desplegar una nova pancarta al balcó del Palau, amb el lema “Llibertat d’opinió i expressió. Article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans”.

D’altra banda, segons va avançar ahir el diari El País en la seva edició digital, els set CDR detinguts pretenien col·lapsar les comunicacions a Catalunya entre el segon aniversari de l’1-O i la sentència del procés. Fonts policials citades pel rotatiu expliquen que el grup planejava col·locar explosius en punts clau de l’AP-7, i també projectava inutilizar torres de telefonia.