Les restes de Franco abandonen el Valle de los Caídos 44 anys després

Sense honors militars i en una cerimònia sòbria però plena de simbolisme, les restes de Francisco Franco van abandonar ahir el Valle de los Caídos, el monument on el dictador va ser enterrat fa 44 anys, i descansen ja al cementiri del Pardo-Mingorrubio.

Cal recordar que l’exhumació de Franco era un objectiu que s’havia marcat el president del govern en funcions, Pedro Sánchez, res més arribar a la Moncloa. Després de més d’un any de tràmits administratius, d’obligades reformes legislatives al Parlament i d’una dura batalla amb la família als tribunals, Franco reposa en un panteó discret i sense accés al públic, propietat de Patrimoni de l’Estat però on ja no podrà rebre més homenatges.

El dispositiu dissenyat pel ministeri de la Presidència i en el qual també es van veure involucrats Patrimoni Nacional, la policia, la guàrdia civil i les forces armades, s’activava a primera hora del matí a la basílica de Cuelgamuros. Una vintena de familiars del dictador, entre nets i besnets, entre els quals l’actual duquessa de Franco, Carmen Martínez-Bordiú, i el seu fill Luis Alfonso de Borbón, van assistir a l’extracció del fèretre, protegit des del 1975 sota una llosa de marbre de 1.500 quilos.

Sense càmeres de televisió ni telèfons mòbils, requisats a l’entrada de la basílica, l’obertura de la fossa es va dur a terme amb els operaris imprescindibles i en presència de dos nets, Cristóbal i Merry, un forense i la ministra de Justícia, Dolores Delgado, que estenia acta com a notària major del regne. El govern havia accedit que el taüt fos portat fins a l’exterior de la basílica pels seus familiars però no que fos cobert per una bandera preconstitucional, tal com pretenia el seu net Francis Franco. Sobre el deteriorat fèretre original de fusta i zinc, la família va col·locar un pendó amb l’escut que emprava Franco com a cap de l’Estat, així com una corona de flors amb l’ensenya nacional i el lema La teva família.

Per desig dels Franco, el prior del Valle de los Caídos, Santiago Pedrera, va resar un respons i va beneir les restes en el moment en què s’introduïen al cotxe fúnebre. Allà, a l’esplanada de Cuelgamuros on es va enterrar el dictador el 23 novembre del 1975, es va tornar a escoltar 44 anys després un solitari “Visca Espanya, visca Franco!”, secundat pels familiars.

Trasllat en helicòpter

Després, i tal com estava previst si el temps ho permetia, el transport del fèretre fins a Mingorrubio es va realitzar en un helicòpter militar Superpuma. A Mingorrubio, un petit barri pròxim al Palau del Pardo, lloc de residència del dictador, s’havien anat congregant des de primera hora del matí nostàlgics del franquisme, entre ells l’extinent coronel Antonio Tejero, condemnat pel 23-F. La cerimònia d’inhumació, oficiada per un dels fills de Tejero, es va celebrar sense mitjans de comunicació, en la intimitat familiar i aquesta vegada sí, amb el fèretre cobert amb l’ensenya preconstitucional.

La família no va dubtar a titllar el trasllat d’“impúdic circ mediàtic” amb el qual el govern ha buscat “propaganda i rèdit electoral”. A les crítiques se sumava també l’oposició. El líder del PP, Pablo Casado, va acusar el govern de tapar amb l’exhumació les males dades de l’enquesta de població activa, mentre Albert Rivera, de Cs, va assegurar que el dia històric va ser quan es va aprovar la Constitució i es va passar pàgina al franquisme.