L'independentisme català torna a demanar la llibertat dels seus líders

Unes 350.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, es van manifestar aquest dissabte al centre de Barcelona per reclamar la llibertat dels nou líders independentistes condemnats per sedició. La marxa, menys multitudinària que la de fa una setmana, que va reunir mig milió de manifestants, va ser convocada per les organitzacions Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, i recolzada per un centenar d'entitats i pels principals partits independentistes.

Els participants van portar estelades, la bandera independentista catalana, i pancartes amb eslògans com “La presó no és la solució”, “Ja n’hi ha prou de repressió”, “Amnistia” o “Spain, sit and talk”. També es van sentir crits d”independència” i “llibertat presos polítics”, en referència als polítics empresonats.

Entre els assistents a la marxa hi havia el president de la Generalitat, Quim Torra, que va assegurar en declaracions a la premsa que anirà “tan lluny com el poble de Catalunya vulgui”. Torra també va assegurar que seguirà endavant amb el projecte independentista “per més inhabilitacions, per més amenaces, per més sentències i per més presons” que hi hagi i va defensar el “legítim” dret del poble català a l'autodeterminació i a avançar cap a la independència.

També hi va haver aquest dissabte a Barcelona, encara que per diferent motiu, la vicepresidenta del Govern espanyol, la socialista Carmen Calvo, que es va negar a parlar amb Torra del dret d'autodeterminació al·legant que “no existeix” a cap democràcia. En declaracions als mitjans, Calvo va reiterar que l'Executiu socialista espanyol no pot parlar amb Torra si la seva “obstinació és trencar la unitat territorial d'Espanya i separar Catalunya. En cap democràcia existeix la possibilitat de trencar les regles del joc unilateralment”, va subratllar. Les manifestacions a Catalunya es mantenen des de fa dues setmanes, després que el Tribunal Suprem fes pública la sentència contra els líders independentistes que van organitzar el referèndum l’1 d’octubre del 2017.