Sis anys de presó per a Griñán i nou d'inhabilitació per a Chaves

Gairebé un any després que quedés vist per a sentència el judici de la peça política dels ERO de la Junta d’Andalusia, l’Audiència de Sevilla va dictar ahir sentència contra els ex-presidents socialistes, en condemnar José Antonio Griñán a sis anys de presó i inhabilitar durant nou anys Manuel Chaves.

La resolució judicial, que assumeix bona part de les tesis i petició de condemnes de la fiscalia, suma en total 68 anys de presó i 255 anys d’inhabilitació per a 19 dels 21 ex-alts càrrecs de la Junta jutjats. Griñán, el major damnificat, ha estat condemnat a sis anys de presó, i Manuel Chaves a nou d’inhabilitació especial per delictes de malversació i prevaricació, en el primer cas, i per prevaricació, en el segon.

També han estat condemnats a presó altres nou ex-alts càrrecs: els exconsellers Antonio Fernández (set anys), José Antonio Viera (set anys), Francisco Vallejo (set anys), Carmen Martínez Aguayo (sis anys), els exviceconsellers Agustín Barberá (set anys), Jesús María Rodríguez (sis anys), l’ex-director general de Treball Francisco Javier Guerrero (set anys), l’ex-director general de Treball Juan Márquez (set anys) i l’ex-director general de l’agència Idea Miguel Ángel Serrano (sis anys).

La resta de les condemnes són per inhabilitació, entre les quals la de l’exconsellera Magdalena Álvarez, per a la qual el tribunal ha dictat nou anys. En aquesta situació es troben també l’exconseller de Presidència Gaspar Zarrías (nou anys), l’exviceconseller José Salgueiro (nou anys), l’ex-director general de Pressupostos Antonio Vicente Lozano (nou anys) i l’ex-secretari general d’Ocupació Javier Aguado (nou anys), entre d’altres.

Hi ha dues persones que han resultat absoltes: l’ex-interventor general de la Junta Manuel Gómez, que estava acusat per delictes de prevaricació i malversació, i l’excap del gabinet jurídic de la Junta Francisco del Río, processat per prevaricació.

La sentència retreu que el govern socialista andalús coneixia la “patent” i “palmària il·legalitat” de les ajudes sociolaborals –uns 680 milions d’euros–, que va concedir amb “absoluta falta de control” entre els anys 2000 i 2009. En 1.821 folis, la primera sentència del cas subratlla que els ex-alts càrrecs, entre els quals els expresidents, van ser “plenament conscients de la palesa il·legalitat” en la manera de concedir les ajudes, que beneficiaven les empreses i no els treballadors.

Segueix PSOE-Podem

El cas repercuteix de nou sobre el PSOE, en un moment clau en què està buscant suports per governar a Espanya. Tot i aquesta sentència condemnatòria per a dos dels seus líders històrics a Andalusia, tant els mateixos socialistes com Podem van emmarcar l’afer en una època passada i van mostrar la disposició a continuar negociant l’executiu de coalició.

Tant el secretari d’organització dels socialistes, José Luis Ábalos, en una compareixença, com el líder de la formació morada, Pablo Iglesias, a través de Twitter, van coincidir que la sentència no té res a veure amb la política actual. Ábalos va destacar que la resolució “no afecta ni l’actual govern ni l’actual direcció del PSOE”, atès que se cenyeix a uns fets ocorreguts fa anys. Iglesias, de la seva banda, va tuitejar que “Espanya ha canviat i no tornarà a tolerar la corrupció. Ara s’obre l’oportunitat de defensar la justícia social i garantir la transparència de les institucions”, va ressaltar.