El Papa elimina el secret pontifici en les causes d'abusos a menors

El Papa Francesc va promulgar ahir dues lleis que eliminen el secret pontifici quan es tracti d’abusos sexuals, fet que permetrà impedir que s’amaguin o obstaculitzin les investigacions dels casos de pederàstia per part del clergat. Aquesta era una de les mesures més exigides a l’Església catòlica per les associacions de víctimes de pederàstia, i de la que més es va parlar a la cimera sobre la protecció de menors que es va celebrar el febrer passat. En la primera de les dues lleis promulgades, el Papa aixeca el secret pontifici en el cas dels processos i les decisions relatives als delictes “de violència i d’actes sexuals comesos sota amenaça o abús d’autoritat, en casos d’abús de menors i de persones vulnerables, en casos de pornografia infantil, en casos de no denúncia i en casos d’encobriment dels abusadors per part dels bisbes i superiors generals dels instituts religiosos”. La segona mesura endureix les normes sobre els casos de pederàstia de manera que sigui delicte “l’adquisició, possessió o divulgació, amb una finalitat libidinosa, d’imatges pornogràfiques de menors de 18 anys per part d’un clergue, i no sols de menors de 14 anys, com fins ara. Però, a més, en la nova instrucció “sobre la confidencialitat de les causes” s’estableix clarament que “no pot imposar-se cap vincle de silenci respecte als fets encausats ni al denunciant, ni a la persona que afirma haver estat perjudicada, ni als testimonis”. Finalment, en un altre article, es permet que en els casos relatius a aquests delictes més greus, el paper d’“advocat i procurador” pugui ser exercit també per fidels laics amb un doctorat en dret canònic, i no tan sols per sacerdots. Això significa, va explicar el director editorial de la comunicació vaticana, Andrea Tornielli, que “les denúncies, testimonis i documents processals relatius als casos d’abusos conservats als arxius dels Dicasteris Vaticans, així com aquells que es troben en els arxius de les diòcesis, i que fins ara estaven subjectes al secret pontifici, podran ser lliurats als magistrats instructors dels respectius països que els sol·licitin”. Les noves normatives no afecten el secret de confessió, que es manté, i també se subratlla que caldrà protegir sempre la privacitat tant de les víctimes com dels testimonis. “Però ara la documentació haurà de posar-se a la disposició de les autoritats civils per a la investigació dels casos ja implicats en els procediments canònics”, en la que el Vaticà considera una “decisió històrica”.

Reacció de les víctimes

Alguns activistes víctimes d’abusos van aplaudir la decisió, com ara el xilè Juan Carlos Cruz, qui va afirmar a Twitter que l’eliminació del secret pontifici és una “bona notícia per als supervivents”, ja que ara “els advocats tindran accés a informació que els bisbes criminals volien amagar”. “Avui a callar i a col·laborar! A tots aquests bisbes xilens i d’altres parts del món se’ls acabarà el carnestoltes del secret i de la foscor”, va afegir Cruz, víctima quan era un menor del sacerdot xilè Fernando Karadima. La irlandesa Marie Collins, víctima quan era nena d’abusos per part d’un capellà i que va formar part de la Pontífica Comissió per a la protecció de menors creada per Francesc –i que va acabar abandonant en considerar que s’estaven frenant les seves activitats–, va assegurar que “finalment” s’ha produït “un canvia real i positiu”.