Argentina aprova l'emergència econòmica que “sostindrà el deute”

El Senat va donar ahir llum verda a la llei d’emergència econòmica, una iniciativa a la qual es va resistir l'oposició per considerar que donar-hi suport seria com reconèixer que el peronisme ha rebut un país fet fallida. Amb el vistiplau de la Cambra alta, la llei d'emergència econòmica, tarifària, energètica, social i sanitària estarà en vigor sis mesos. L'anomenada Llei de Solidaritat Social i Reactivació Productiva va passar primer per la Cambra de diputats i va rebre ahir l’aval dels senadors amb 41 vots a favor, 23 en contra i una abstenció. L'intens debat va marcar el debut de Cristina Fernández de Kirchner com la màxima autoritat de la Cambra alta. El president, Alberto Fernández, promulgarà la llei en les pròximes hores. Per a l’home que va assumir el 10 de desembre un país amb una pobresa pròxima al 41% de la població, es tracta d’un instrument essencial per a redirigir l’economia. Els adversaris més durs, entre ells la diputada Elisa Carrio, van considerar que el Parlament ha donat al present executiu poders extraordinaris semblants als d'una “dictadura”. La iniciativa suspèn per sis mesos els augments de les pensions dels sectors mitjans i alts, reassigna partides pressupostàries per a promoure el consum i la despesa social, augmenta els impostos a les exportacions, planteja una sèrie de reformes tributàries i grava la compra de dòlars un 30 per cent. El ministre de l’Interior, Santiago Cafiero, va reconèixer que es tracta d'una “mesura incòmoda”, però les autoritats van afirmar que no tenien altra alternativa perquè el Banc Central, va afegir, es troba amb molt poques reserves de moneda estrangera. La llei permet al poder executiu portar endavant les gestions necessàries per a “recuperar i assegurar la sostenibilitat del deute públic”. La sort de Fernández es juga en un acord amb els creditors externs i el Fons Monetari Internacional (FMI). En les actuals condicions, l’Argentina no pot pagar els deutes del 2020. Només entre gener i juny de l’any vinent, el país ha de pagar 45.000 milions de dòlars. Amb els diners recaptats a partir dels canvis impositius, el Govern es dotarà de recursos per a l’assistència social. Busca, a més, garantir el seu programa contra la fam, enfortir el sistema de pensions i sanitari, incentivar els petits productors i cooperatives, llançar un pla d'infraestructures i habitatge públic que generi ocupació. A més d'un deute extern gairebé equivalent al PIB, l'era de Macri va concloure amb un atur que vorejava el 10%. Les tarifes dels serveis públics, que en l’actualitat costen 39 vegades més que en el 2016, no augmentaran en 180 dies. Fernández es proposa reduir la càrrega tarifària sobre les llars, comerços i indústries.