L'executiu espanyol no apujarà les pensions fins que hi hagi investidura

El Consell de Ministres espanyol va aprovar ahir un Reial Decret que recull mesures en matèria tributària, cadastral i de Seguretat Social en què s’apunta que les pensions pujaran un 0,9% un cop hi hagi un nou executiu, segons va explicar ahir la portaveu de Govern espanyol, Isabel Celaá, després de celebrar l'últim Consell de Ministres de l'any, on va ressaltar també que el Salari Mínim Interprofessional (SMI) s’elevarà conforme al que acordin sindicats i patronal en el diàleg social quan es formi Govern. Pel que fa a les pensions, Celaá va explicar que únicament es farà una única revaloració del 0,9% “quan arribi en el moment precís” i no dues, una del 0,25%, i una altra amb el 0,65% restant, per la despesa que suposa, no només de cost, sinó d'infraestructura logística. La ministra portaveu va recordar que les pensions estan recuperant poder adquisitiu gràcies a la pujada de l’1,6% que es va aprovar el 2019 i ha deixat clar que la pujada del 0,9% tindrà caràcter retroactiu a l’1 de gener de 2020 una vegada s’aprovi. Celaá ha reconegut que tant la pujada de les pensions com del salari mínim té “molt interès social” i ha assegurat que espera que hi hagi una resposta pràctica en les dues matèries en benefici de la gent “molt aviat”. “El compromís del Govern va ser la pujada de les pensions en relació amb l'IPC i aquest és el 0,9% i, en relació amb l’SMI (Salari Mínim Interprofessional), en la nostra proposta electoral s’inclou la pujada d'aquest al 60% del salari mitjà a Espanya, com indica la carta social europea, en una legislatura”, va deixar clar Celaá. En aquesta línia, va indicar que el 2020 l’SMI s’ajustarà atenent a la conversa amb agents socials, organitzacions sindicals i empresarials, i “redundarà en el benefici de la gent com en altres ocasions”. A més, va assenyalar que la pujada del salari mínim també s’aplicarà de manera retroactiva. El Reial Decret aprovat ahir també inclou la pròrroga de la clàusula de salvaguarda de les pensions, que permet als treballadors acomiadats abans de la reforma de l’agost de 2011 accedir a una jubilació amb les condicions establertes abans de la reforma i que afecta unes 26.000 persones. Des de l’oposició es va criticar aquesta mesura, i Ciutadans va sol·licitar al Govern en funcions les motivacions legals, econòmiques o pressupostàries per les quals no es va aprovar al Consell de Ministres d'ahir la pujada mínima legal de les pensions públiques i ha decidit endarrerir aquesta pujada fins a la constitució d'un Govern en plenitud de funcions. Els diputats Marcos de Quinto i Sara Giménez van registrat al Congrés una bateria de preguntes on s’acusa l'Executiu de convertir els pensionistes a “ostatges de les seves negociacions” amb ERC i Unides Podem, cosa que demostra “el desvergonyiment d'un Govern més preocupat a vetllar pels interessos del seu partit que pels de tots els espanyols”. De la seva banda, des del Partit Popular, el seu líder Pablo Casado va manifestar que “mentre Sánchez intenta comprar la seva investidura amb delinqüents i negocia el que és totalment inacceptable, l'economia segueix com està i les pensions no es revaloritzaran”. A més, va reiterar que el Partit Popular “està disposat a arribar a pactes d'Estat amb el PSOE en matèria de pressupostos, pensions, aigua, Catalunya, infraestructures, justícia o política internacional. Aconseguiríem un impuls que duraria dècades”.