“Amb els diners de la UEFA ja no hi ha equips d’amics”
46183.jpg
Què el va portar a fundar un club de futbol? Jugava a futbol i vam pensar entre dos o tres amics de fer un equip a l’empresa on treballàvem. Va ser l’any 1991 i així va sorgir l’Inter d’Escaldes. Sempre hem estat a primera menys aquesta temporada i sempre n’he estat el president.
Vostè, amb tants anys al futbol del país, veu que ha canviat?Ha canviat molt i per millorar. L’entrada dels diners de la UEFA ha donat un impuls als clubs. Segueixen sent amateurs, però es veu més personalitat.
Però no creu que ara tothom mira més per la pela?Això és cert. Antigament es feia un equip amb amics, els portaves de Portugal, venien a treballar i jugaven. Els diners han provocat que els jugadors només pensin en la pela, que ho veig bé. Amb els diners de la UEFA ja no hi ha equips d’amics. Els jugadors volen guanyar-se la vida amb això, cosa que aquí és impossible.
Home, alguns sí que en viuen. Cert, alguns sí. Només dels equips grans.
I com ho porta estar enguany a segona, a la Lliga Biosphere? Ara són cinquens, a 10 punts del líder.És el primer cop i ho estic passant malament. No és el mateix que a primera i a sobre ens han tret tres punts. Però a veure si fem alguna cosa a la segona volta.
Al seu equip el veuen alguns com un cementiri d’elefants, amb tants veterans, què en diu?(Riu) La nostra idea és fer un equip mescla de veterans i joves. És cert que tenim gent experimentada, però també han jugat cinc o sis juvenils i segurament a la segona volta n’entraran més.
Abans parlava de com ha canviat la lliga, si ara fins i tot els sobren camps. Mai sobren camps. Hi ha molts equips, de base, de segona, de primera... sobrar no en sobren, però almenys tenim camps i podem entrenar més cops i preparar més els equips.
El que sí que s’ha complicat és fitxar. Fa uns anys els jugadors venien i de seguida tenien feina a la construcció, com vostès amb Construccions Modernes, que va ser el seu patrocinador. La crisi, que ens ha afectat molt. En el sector i també a les persones. Amb la crisi la gent es tanca més i es torna més egoista.
Però vostè s’ha engrescat en una nova aventura al Bar de l’Estadi?Sí. Fa deu mesos. Sabem que el negoci a Andorra no està gaire fi, però ho intentarem, a poc a poc, amb calma perquè no es poden tenir beneficis el primer any ja. De moment estic content, no és rendible encara, però estic coneixent un altre món i també una nova vida.
I què és més difícil, tirar endavant un bar o un club de futbol?(Riu) Les dues coses. No, és més difícil el bar perquè al cap i a la fi és una cosa personal, una qüestió de vida. Però portar un club a segona, sense gairebé subvenció, també és molt complicat.