“Els estudiants de música a Andorra no tenen facilitats”

Les seves vacances de Nadal seran d’estudi, doncs.Sí, perquè al gener tinc exàmens finals de psicologia i de música.

Va ser molt dur entrar al Liceu?És com un altra selectivitat. Com que el títol d’Andorra no es convalida, cal fer una prova prèvia amb molts alumnes que han anant a escoles de música. Passes molts nervis i molt estrès però valia la pena intentar-ho.

Com és el dia a dia del Liceu?Hi ha sales on assagem els intèrprets, perquè hi ha molts companys que als pisos on viuen no poden fer-ho, perquè si toquen el trombó, per exemple, és complicat. I la resta és com la universitat però es fa molta vida al conservatori.

Per què es va decidir per un instrument com la flauta?Una mica perquè sí, no he tingut cap mai cap motiu. Vaig començar a fer música amb 9 anys després d’insistir els pares per fer-ne, i vaig triar la flauta perquè em va semblar que podria ser fàcil.

I li va agradar tant que va decidir dedicar-hi la carrera.Un cop entres al món de la música, si t’agrada és molt difícil sortir-ne, perquè la relació que tens amb els professors del conservatori és molt diferent de la dels de l’escola, és molt més personal i més propera. I quan toques en un grup de cambra o al conservatori ho fas amb gent molt semblant a tu, perquè han viscut sempre combinant l’escola i la música.

La música sempre ha passat per davant d’altres coses? Si vols tenir els amics per davant de la música i tens tot el cap de setmana assaig, per exemple, és complicat. Molta gent diu que és un pal, però nosaltres ho fem contents, tot i ser conscients que és un sacrifici gran.

A Andorra el volum de músics professionals és limitat. Sí, sobretot perquè tampoc tenim facilitats. És senzill per exemple poder fer esquí i estudi, però la gent que fa música acaba l’escola a les cinc de la tarda, a les 5.30 té conservatori fins a les 8.30 i llavors arriba a casa i... a fer deures. Però a mi mai em va saber greu, perquè estar al conservatori era estar amb els amics.

Com es veu en 10 anys, tenint en compte que el món de l’art, i ara també la resta, és tan inestable?Tenia molt clar que no volia renunciar al món de la música. No m’importaria acabar-me dedicant a la docència perquè la relació que es crea amb l’alumne és molt estreta, per a mi és molt especial i no em faria res fer aquest rol. Però sempre sabent que el món de la música és força canviant.