“Cal cuidar la muntanya però també s’ha d’explotar més”

Déu n’hi do. No és una costellada, és la Copa del Món, està present la Federació Internacional. I volem donar un nivell alt, que quedin contents per aspirar a fer altres proves.I no qualsevol voluntari.Tenim molts perfils i tasques. Per exemple a l’àrea de protocol no cal posar-se uns esquís i en canvi sí dominar idiomes. Els que estan als controls més complicats són de nivell físic molt bo, amb bona formació d’esquí de muntanya.

Com veu la neu enguany?Amb menys neu la prova costa més d’organitzar perquè s’ha de condicionar amb pales, de les manuals, per evitar perills i evitar pedres i per salvar el màxim possible de recorregut amb esquís. Ens queden uns dies. Esperem que nevi i ens ho faciliti.

Muntanya a l’estiu o a l’hivern?Totes dues. Pots passar pel mateix recorregut i entre l’estiu i l’hivern és totalment diferent, pel paisatge i la dificultat. L’hivern et dóna més incertesa. Si trobes un dia de neu fantàstica et paga per la resta de dies.

Alguna destinació pendent?Els Alps. Quan estava més en forma no ho vaig fer. Els cicles vitals van canviant i ara toca la família. Ja caurà.

Un lloc del Principat.Doncs el pic de la Font Blanca. A l’estiu i a l’hivern. Potser té el grau ideal de dificultat-alçada i m’encanten les vistes. De vegades veus tota la part de França com si fos un mar de núvols, i tu per sobre.

El club, més de competició o de lleure?No tenim equip de competició i no el volem tenir. Pensem el club perquè la gent es trobi amb altra gent del mateix nivell, i l’objectiu és fer activitats que puguin aportar quelcom més als socis. Cada setmana n’hi ha alguna. I l’afició ha pujat, cada cop hi ha més gent, i més conscienciada.

Es pot fer més per la muntanya, li sembla prou?Mentre des dels estaments públics tinguin consciència del que tenim, que la muntanya s’ha de promocionar més, que s’ha de cuidar i no es pot massificar però que també s’ha d’explotar més... Crec que la sensibilitat hi és, amb iniciatives. Es fan passes.

Pronòstic per a la Font Blanca. Ve Kilian Jornet.Com que d’Andorra és complicat, per proximitat i simpatia voldria que guanyés ell, l’any passat es va permetre marcar el ritme i la distància amb el segon.

Què representa la seva figura? Potser en ser tan proper estem una mica contaminats.Diria que estem feliçment contaminats. Quan parlem dels rècords d’algú dels Estats Units o de Suïssa no ho veus com una referència. Tenint-ho a prop, sobretot per als nens, és referència ineludible i tant de bo n’hi hagués més com ell.