“No hi ha cap límit d’edat per ballar dansa clàssica”
46317.jpg
Han triat una manera singular de donar-se a conèixerLa situació que viuen aquestes persones va estar molt present als mitjans setmanes enrere, però sembla que en arribar el Nadal ens hem oblidat que segueixen patint els mateixos problemes, i per això vam decidir que amb aquest primer espectacle volíem contribuir a ajudar-los en la mesura que poguéssim.
Les coreografies expressen el drama dels refugiats?No, no tenen res a veure. Com que la representació va ser a l’hotel El Castell ens semblava més adient plantejar-ho com un muntatge de cafè-teatre.
Com faran arribar als refugiats el que han recaptat?La recaptació la donarem a l’àrea de solidaritat de l’ajuntament de la Seu perquè la facin arribar directament a les entitats que atenen els refugiats.
La companyia la formen antigues alumnes seves. És complicat trobar sortides quan s’acaba la formació a l’EMD?Elles ho fan com una activitat paral·lela a la seva professió actual. Moltes ja han assolit una vida laboral estable, d’altres segueixen estudiant a Lleida o a Barcelona, i la idea de crear una companyia estable va sorgir com una manera de mantenir els vincles, també afectius, després de tants anys de ballar juntes.
Quines expectatives s’han fixat?L’objectiu principal és tenir un motiu per reunir-nos regularment i seguir ballant juntes. I, a partir d’aquí, col·laborar en les activitats socials, benèfiques o culturals que vagin sorgint.
Quants alumnes tenen actualment a l’EMD?Aquest curs hi ha 134 alumnes, amb edats d’entre 4 i 17 o 18 anys, que és quan marxen fora per seguir estudiant. Aquest és el gran handicap que tenim. I, a més, hi ha un grup d’adults, amb edats d’entre trenta-i-pocs i 60 anys.
Quin tipus de dansa fa el grup d’adults?Clàssica! I li sorprendria com és d’enriquidor.
No hi ha cap límit per a la dansa clàssica?Vull creure que no. M’havia trobat molta gent que havia fet dansa de petita i tenia ganes de tornar-hi; i d’altres que em deien: “no n’he fet mai, però penso que m’aniria tan bé!” I, ara que ho fem, els veus que tenen una passió sorprenent!
Tanmateix, els pares segueixen apuntant les nenes a ballet i els nens a futbol. De difusió sempre se’n pot fer més, és clar; però cal també desterrar complexos que no tenen cap fonament, tot i que no és fàcil. S’ha de treballar més des de l’escola i des de l’àmbit familiar per anar canviant aquesta mentalitat.