“No ens hem d’entrenar per a l’estiu, sinó per a la vida”

Es basa en tres sessions que es focalitzen en el cos i en la ment.Exacte. Hi ha el train hard (entrena dur) i utilitzo l’alta intensitat cardiovascular per fer guanyar resistència física i mental. És més una eina perquè la gent aprengui a lluitar pels seus objectius i a no rendir-se. El be strong (sigues fort) s’enfoca al treball muscular, per definir múscul i conèixer el límit de cadascú, i el live better (viu millor), que és el plaer d’entrenar simplement per gaudir: pretenc dir que si has entrenat dur sempre hi ha una petita recompensa.

En molts gimnasos s’han posat de moda activitats d’exercici intens en poc temps. Sent que l’han copiada?Sí, és cert. No ho sé... però la sala Magali està oberta des de fa 11 anys i en fa uns 15 que treballo així. Segurament he inspirat gent i potser sóc avantguardista i he vist les coses abans que passin... però el meu mètode és la meva vida i la interacció entre esport i vida.

De fet, du tots aquests mots tatuats al cos. Quants tatuatges té?No sabria dir-li, però més de 40 segur!?Al meu cos hi ha lemes i valors en què crec i per això intento transmetre aquests valors que m’ha ensenyat l’esport.

També ha tingut etapes difícils, de depressió i de contacte amb les drogues. Sí, i vull transmetre que no som màquines, no som perfectes i podem tenir moments dèbils en què les coses ens superen, però res és impossible i si vols sortir-ne la força és a la teva ment.

Al pit du tatuada la paraula ‘reborn’ [renéixer]. Hem de renéixer un cop i un altre per ser conscients que hem de canviar?Crec que sí, per millorar i tenir una versió de nosaltres mateixos millor cada dia, perquè malauradament no aprenem de les coses bones però sí de les dolentes.

Estem al gener, el mes estrella per al gran propòsit de fer esport. Què diria als que defalleixen a la segona setmana?Que no ens hem d’entrenar per a l’estiu, sinó que ho hem de fer per a la vida. Fer esport ha de ser una manera de viure i no s’ha de fer per tenir un cos perfecte, sinó per estar d’acord amb un mateix i per salut, física i mental.

Però no ens enganyem, en l’esport hi ha un component substanciós de narcisisme. Sí, la gent sap molt bé gaudir però pel que fa a l’esforç... és més difícil. I l’esport t’educa en l’esforç.

No tenim ben inculcada la cultura de l’esforç?Crec que la mandra no és cultural, és humana. Si et donen la possibilitat de no fer res, no ho fas. Però a la mínima que algú t’empeny a fer alguna cosa i et demostra que és beneficiós per a tu, hi ha un click.