“L’esport més adient és el que a tu t’agrada”
46468.jpg
Salut i esport són sempre sinònims?No sempre. M’agrada diferenciar entre esport i activitat física, perquè en l’esport se sol entendre que poc o molt, sempre hi ha un component competitiu. Tanmateix, tant fer regularment una activitat física, com ara caminar, com practicar un esport tenen efectes saludables si no es traspassa cert límit.
Expliqui-m’ho amb un exemple. Doncs com ara sortir a córrer cada dia sense deixar temps al cos perquè es recuperi de l’estrès d’aquesta activitat. Quan es comença a fer esport, el més important és donar temps al cos perquè l’assimili, i un cop ha esdevingut un hàbit és quan podem augmentar la freqüència de l’activitat.
Algú que no tingui els seus coneixements tècnics, com pot decidir quin esport li convé i amb quina freqüència l’ha de fer?El millor és deixar-te guiar per les sensacions que tens i, sobretot, fer una activitat que t’agradi. No serveix de res apuntar-te a un gimnàs si et fa mandra anar-hi o no et sents a gust fent el que facis allà.
Hi ha un esport més adient que d’altres segons l’edat?Com deia, l’esport més adient és el que a tu t’agrada. És així de fàcil. Tinguis l’edat que tinguis, però vigilant sempre en quina condició física et trobes, és clar. Convé, però, començar amb una activitat de baixa intensitat i de llarga durada.
Vol dir una activitat com ara la marxa nòrdica, que els darrers anys ha anat guanyant tants adeptes?Com que a mi m’agrada el ciclisme, és el que acostumo a recomanar, perquè té l’avantatge que el cos no pateix cap impacte, a diferència de córrer, i és molt fàcil gestionar l’esforç. La marxa nòrdica, tot i que la conec des d’un punt de vista tècnic, em sembla una bona activitat sempre que tinguis algú que t’ensenyi com fer-ho correctament.
Quines alertes del cos m’indicaran si l’he encertat amb l’activitat que he triat?El cos no t’avisarà si el que fas et convé o no. Només t’avisarà quan t’excedeixes en l’esforç.
Què em passarà, si m’excedeixo?Pot tenir des punxades fins a una sensació de fatiga general, problemes a les articulacions, tendinitis, tendinosis, contractures... Tot això són símptomes que no ho està fent bé.
De tant en tant es veu gent que surt a córrer amb tot d’aparells que mesuren les constants vitals. Són realment útils?Inútils no ho són; ara, jo no en faig servir. Trobo que per a la gent que busca assolir un rendiment determinat o per als que es preparen per participar en curses o competicions més o menys exigents pot ser una bona eina, perquè ajuda a fixar pautes d’entrenament i descans i a regular la intensitat de cada sessió. Sempre que sàpigues com interpretar les dades, és clar.