“Amb l’escola ja anàvem a cantar a Sant Antoni”
46486.jpg
Quina vinculació té amb la festa de Sant Antoni? La meva mare era una persona molt important per a mi i per a molta gent de la Massana, i des de ben petits ens va inculcar que Sant Antoni era important, que hi havíem d’assistir. A més, els meus germans i jo anàvem a l’escola d’Ordino i tota l’escola fèiem part d’un grup musical. Fèiem Els pastorets, anàvem a cantar a Casa de la Vall i el dia de Sant Antoni s’havia d’anar a tocar a la missa i a cantar a Sant Antoni. Sigui per l’escola, per la mare... ho he viscut des de petita i quan ho has mamat ho portes dins.
Molts records d’infantesa lligats a la festa, vaja. A Sant Antoni, a Sant Tomàs, per Meritxell... diran: “Que catòlics que sou!” No, és el que ens van ensenyar, era la celebració, com la missa del Gall, era obligatori anar a cantar i a tocar.
L’any passat ja va estar al costat del Sisquet, durant la subhasta. Sí. Jo els vaig dir: “No sé si ho sabré fer, que és una feina que sempre ha fet un home”, els vaig dir que qui seria ideal per fer-ho és el meu germà, el Josep Maria, que coneix més els bulls, els embotits... Se li dóna importància que sigui una dona, jo no li’n dono gaire. Penso que s’ha de fer, no es pot perdre la tradició, sempre estaré allà apuntada per tot el que es pugui fer en l’àmbit cultural, com ho hauria fet la mare.
Té dots de venedora?Serà difícil, m’imagino. Has de provocar que la gent es vagi animant. Jo ho faré el millor que sàpiga, intentaré vendre tot el que hi ha a la taula i si podem vendre la taula, també.
I s’ha posat als fogons de l’escudella algun cop? També li ve de família.No, no m’hi he posat mai. Però si em diuen: “Posa’t un davantal i remena”, ho faré, no em fa gens de por. És tenir bona voluntat i fer les coses perquè les vols fer.
A més és actriu de la companyia de teatre Assaig.9. L’afició també va començar a l’escola?El cuquet ve de sempre. De la meva mare que feia esbarts, sardanes, el Pessebre vivent, i de l’escola, que fèiem Els pastorets i la Passió. Comences de petita sent pastoreta i pensant a veure si algun dia em tocarà fer de mare de Déu, que és la protagonista.
A la Massana hi ha un referent dels encants, Antoni Areny, ‘el Salla’.De petita el veia allà, tot seriós, i pensava que bé que ho fa aquest home, ha nascut per fer d’altres coses però per fer els encants és l’ideal. No intentaré fer-ho com ell, cadascú ho fa a la seva manera, però mira que ho feia bé...
Troba que aquestes tradicions s’estan perdent?A mi em fa molta pena, sóc molt d’usos i costums, ho sóc tant que si fos per mi passaria bastant de telèfons mòbils, tauletes, perquè m’atabalen. Demano que no em felicitin el Nadal amb un missatge perquè em sap greu, em fa mal als ulls, almenys amb una trucada... Anem massa de pressa i amb això es perden moltes tradicions. I és una pena.