“Estar trist és bo, és una emoció que fa part de la vida”
46526.jpg
El ‘Blue Monday’ diu que ahir era el dia més trist perquè hi conflueixen factors climatològics, econòmics i de motivació. Tant ens afecten?Ens afecten, però segons com els afrontis pots sortir més o menys ben parat. Es diu que l’hivern, el fred, tornar a la rutina, haver gastat més del que teníem, les obligacions... pot fer que ho vegem tot més negre. Però el Blue Monday al final és una data comercial: qualsevol dia pot ser dolent o bo segons com l’encaris.
En aquesta època creixen les consultes als gabinets?No necessàriament. Primavera i tardor són èpoques complicades per a molta gent.
L’inici de l’any és una època propícia per fixar-se objectius personals. Segons com ho fem, pot ser contraproduent?És bo sempre tenir objectius per continuar avançant, però els que ens marquem han de ser realistes, perquè si estan per sobre de les nostres possibilitats entrem en un estat d’estrès.
I que siguin a primers d’any?En això no hi estic gaire d’acord: el més important és que ens els marquem quan estiguem més motivats per aconseguir-los. Per què començar dieta el dilluns si avui és dimecres i et vols aprimar? Si ho vols fer, comença ja!
Doni consells als desmotivats. Que valorin les petites coses. Per exemple avui ja és molt bo tenir feina, encara que no sigui la de la teva vida. O si prens un cafè amb algun amic, valora aquell moment. La vida són quatre dies i tres ja han passat: aprecia el dia que et queda perquè no saps què passarà d’aquí a mitja hora.
I per quan estiguem decaiguts?No comparar-nos amb els altres, no envoltar-nos de persones tòxiques, fer exercici físic i premiar-nos amb coses que ens agradin.
Seguir amb massa atenció les xarxes socials, on tothom aboca les seves vides ideals, pot generar frustracions personals?El fet és que no posem mai a les xarxes les coses dolentes que ens passen. Fins i tot hi ha gent que va de viatge per poder explicar al món que hi ha anat i mentre es fa la fotos es perd tot el que passa el seu voltant. La vida s’ha convertit en una competitvitat, fins i tot amb nosaltres mateixos, i comparar-se tant no és bo. A?més, també hi ha l’opció de canviar, si no estem contents amb el que fem.
És bo estar trist?És bo perquè és una emoció que fa part de la vida. Si les injustícies o la maldat no es afectessin no seria normal. Ens ajuda a ser conscients que no sempre tot és fantàstic, a apreciar petites coses.
La persona que té tendència a la tristor, li ve amb el caràcter o és per un factor físic?Són les persones tòxiques: gent que d’entrada, més que depressiva, és molt negativa i que no li agrada que l’altre estigui content i el va a destruir. Al final, la gent molt positiva són líders.
Es poden reconduir?És difícil. Amb teràpia se’ls ho pot fer veure i intentar canviar el xip.