“Mantenir una cursa així lluny dels Alps no és fàcil”
Enguany diu adéu al Borrufa? Necessitava un canvi el trofeu?Necessitava una professionalització. Nosaltres ens hi dedicàvem fora d’hores de feina i crec que per seguir creixent endavant era necessari aquest pas.
La feina és més gratificant quan es fa altruistament?Quan tothom participa en l’organització d’un esdeveniment com el Borrufa voluntàriament és més gratificant, sí. Quan es barregen professionals i voluntariat la cosa ja canvia.
Per a vostè, és el final d’una etapa?Els del comitè no serem a la presa de decisions, però sí que seguirem vinculats en l’organització dels esdeveniments paral·lels. No tinc decidit com hi seguiré vinculat, però no passo pàgina del tot.
L’èxit del Borrufa està fora de les medalles?Mantenir una cursa així lluny dels Alps no és senzill. Hem donat a conèixer Andorra i hem fidelitzat gent com ara un aficionat a l’esquí de Nova Zelanda que s’ha mogut per crear un equip i portar-lo al trofeu.
Ha treballat sempre amb nens?Em vaig treure el títol de monitor de lleure, però més que en esplais he estat vinculat a centres juvenils, que és més difícil.
I vostè, 24 anys vinculat al Borrufa, esquia?Esquio (riu).
Sovint?Realment vaig començar a esquiar quan vaig venir a Andorra, però fa temps que ho he deixat.
Practica algun esport, llavors? He vist en el seu perfil de Twitter que juga a rugbi.Sí. Vaig descobrir el rugbi molt tard. Vaig començar a jugar-hi als 39 anys i ara jugo en un equip de veterans de Barcelona. Ens reunim, uns ens vestim de verd i uns altres de vermell i juguem un partit. De fet, de no ser pel Borrufa aquest cap de setmana hauria estat jugant a Montpeller.
I això del rugbi? Influència francesa?Volia fer esport. Veia entrenar a rugbi des de la meva finestra. Un dia vaig passar a preguntar si hi podia jugar i vaig començar-hi. Als 42 anys vaig jugar amb la selecció d’Andorra, que em va fer molta il·lusió.
Xafardejant per les xarxes socials l’he vist cuinant en la seva foto de perfil al Facebook.Sí, cuinar és el meu gran hobby.
Alguna especialitat?No tinc cap plat estrella. Tinc un kit per fer paelles, que em surten molt bé, per a vint persones. Un parell de cops l’any ens reunim i fem una paella. També cuino a casa els dies especials com ara Nadal. Aquest any érem 16.
Vostè és arquitecte.Tècnic. Vaig començar la carrera amb 33 anys per motius de feina, abans era aparellador.
Algun referent?Gaudí, però més com a estructurista que conceptualment.