“Com la parella, no qualsevol gos s’adaptarà a nosaltres”
46698.jpg
Els amos saben tractar amb els gossos?El problema és que tothom creu que sap com fer-ho, i els resultats no són els esperats. Tot comença per saber respectar-los i tractar-los, i l’educació és una segona fase. Primer cal conèixer les pautes per interactuar amb l’animal. I?si no saps com apropar-t’hi, poc faràs.
Quin és l’error més comú?Sovint els eduquem com si fossin nens. Això porta problemes de conducta, perquè la manera com transmeten la informació no és la correcta. Un gos necessita relacionar-se amb altres gossos, i comportar-se com a tal.
Hi ha races més fàcils de tractar?Sí, hem de partir que cada raça ja té genèticament una predisposició. Hi ha gossos que tendeixen a relacionar-se amb la persona, i d’altres que són més independents.
Per exemple?És molt diferent treballar amb un labrador, que només vol menjar i que t’obeirà sempre que li donis una recompensa; que amb un husky, que el menjar potser no el motiva gaire, però que necessita estar a la natura i és més salvatge.
Tot això ho tenim en compte quan comprem un gos?A poc a poc la gent es va informant més. Però habitualment tenim referències que no són neutrals. Per això les gosseres sovint estan plenes: s’agafen gossos que no s’adapten al nostre estil de vida. I de la mateixa manera que no podem estar amb qualsevol parella, tampoc qualsevol gos s’adaptarà a nosaltres.
S’adquireix el gos per impuls... Sí, i ara fins i tot per Internet. És horrible, perquè no has tingut contacte previ amb l’animal. La cria, a més, es fa a les puppy factories: fàbriques plenes de gàbies amb femelles que pareixen contínuament. Els cadells estan aïllats de tot i a l’edat adulta desenvolupen problemes de conducta...
És certa la creença que no podem tenir un gos gran en un apartament petit?Tot depèn del temps que disposis per dedicar-li i treure’l a passejar. L’espai és secundari, perquè si realment li cobreixes les necessitats, a casa estarà tranquil. I cal tenir present que els gossos petits són més actius, i els grans tenen més tendència a descansar. Hi ha mites erronis, que fa que tinguem males eleccions.
És habitual recórrer a ajuda professional?Sí, però s’arriba tard. Agafem un gos, comencem a tenir problemes, aguantem un temps i quan no podem més, ens assessorem. Això vol dir que el gos ja ha generat un comportament, tu n’estàs fart i planteges un ultimàtum: o m’ajudes o abandono el gos. I en el 80% dels casos, els amos vénen quan ja han sorgit problemes.
Què passa quan el problema es trasllada al carrer? Per exemple, amb les defecacions...És una problemàtica important, però aquí ja estem parlant de manca d’educació de l’amo. I una persona que no és capaç de responsabilitzar-se del que fa el seu gos, difícilment es prendrà la molèstia d’educar-lo.