“Hi ha molta competència entre els clubs d’esquí i és sa”
Com neix el club?És pura iniciativa meva. Vaig tenir un gran suport i em va motivar a seguir amb la idea el Josep Maria Farré, el Canaro. A casa també hi creuen. Amb els clubs que ja hi ha és normal que et diguin “déu n’hi do en quina batalla et poses”.
I els motius?Pel fet d’haver treballat tants anys en esquí clubs veus coses en les quals creus i penses que s’hi podria posar una mica més d’interès. Intentaré acostar-me a la idea que jo tinc d’un club ideal, i només es pot fer sent-ne el responsable.
I per què Escaldes?Hi ha una primera adreça del club al Canaro, a Incles. Al principi vaig veure que potser no era bo quedar-nos tan tancats. Hi va haver un contacte amb el comú d’Escaldes, que no té secció d’esquí, i de mica en mica va créixer l’interès. L’activitat comença a l’octubre, tot just ens hem posat en marxa amb esquí alpí i amb una vintena d’esquiadors.
Hi ha competència entre els clubs del país?Hi ha molta competència entre els clubs i això és sa. L’objectiu de tots hauria de ser educar i donar servei als nens i no tan nens. S’ha de donar un bon servei en aquesta activitat i quan més serveis es pugui donar millor.
Competició, tasca de lleure... ?Ara tinc meitat i meitat. Nens que volen entrenar i competir, amb objectius i sense objectius, i altres que simplement volen pujar a esquiar. El club ha de donar cabuda a l’esquí de competició, al de lleure i a activitats més socials, com sortides amb els nens i els pares.
Com veu l’actual moment de l’esquí de competició?Si els tres punters que tenim ara mateix , el Marc Oliveras, el Joan Verdú i la Mireria Gutiérrez, amb la Carmina Pallàs que comença a entrar, pugen un puntet més poden fer coses bastant importants. Parlo de per fi trobar un corredor en el circuit de Copa del món. Classificar-se regularment entre els trenta. Ara aquest puntet costa molt. Aquestes petites millores són uns esforços descomunals.
És optimista.Sí. Tinc una confiança en aquests tres bestial, ho estan demostrant.
Creu que hi ha una certa pressió cap als esquiadors?Entenc que la federació l’ha de rebre i l’ha de tenir i segur que la respira cada dia, però espero que no els arribi als corredors.
Li agradaria tenir vint anys menys per estar en l’actual estructura?I tant! S’ha millorat moltíssim. Tot i que nosaltres teníem un suport important. Jo si no hagués estat per la federació als tretze anys ja no hagués continuat esquiant.
I un cop un es retira, costa recol·locar-se com a tècnic?Una frase del Marc Pimienta, el meu entrenador els darrers anys se’m va quedar marcada: “Quan ets corredor només fas que rebre, quan passes a entrenador l’únic que has de fer és donar”. El xip no és fàcil de canviar, però si això no t’entra al cap no seràs bon tècnic.