“Qui no s’arrisca a la vida hi perd dues vegades”
Exposa pintures, mobles reciclats, mobles penjats del sostre, mosaics al terra... Quin és el fil que lliga tot això?El fil és una reivindicació que qualsevol suport serveix per expressar la creativitat. És que si no és molt avorrit. Si em centro només a pintar un quadre, per exemple, se’m queda curt...
Però també en pinta.Sí, però fixi-s’hi: hi ha una de les peces que està feta amb xinxetes. Són les de l’entapissat vell de les cadires. Com que són xinxetes antigues i molt boniques, vaig pensar a utilitzar-les en un quadre. D’alguna manera és tot molt intuïtiu, tot sorgeix de la necessitat d’expressar el que sents amb el que tens a mà. Els mobles de l’exposició són els de casa meva!
Mobles vells, vol dir.No, no. Els faig servir. La taula, per exemple, és una taula normal i corrent que vaig començar a pintar a les nits, i al final, veient que no enllestiria a temps, l’hem acabat fent entre tots els de casa. Ha quedat més xula que si l’hagués fet jo tota sola i a més ha estat una manera divertida de conciliar la vida familiar amb la laboral.
I el tapís dedicat a John Lennon i Yoko Ono?Vol evocar la foto que es van fer tots dos al llit per demanar la pau al món. La idea és que la gent enviï fotos semblants per poder fer un gran mural. Aquells que hi vulguin col·laborar han d’enviar les fotos a l’adreça weallarejohnandyoko@gmail.com.
Em costa creure que no hi hagi cap finalitat en el que fa.La finalitat és crear bellesa amb els recursos que tinc. El que faig reflecteix la meva manera de gaudir de la vida, i quan em sorgeix un problema miro de trobar una solució creativa. Com ara a l’exposició: els mobles penjats, hi són per la necessitat d’omplir l’espai.
Acaba de trencar la imatge de l’artista tancat al taller esperant que li arribi la inspiració.A mi no em funciona això. Si em capfico molt en una idea, em bloquejo i ja no surt res.
Quan veu l’obra d’altres artistes, què és el que més aprecia?Que sigui una obra bella. I, en segon lloc, que em suggereixi emocions i em desperti la imaginació.
Per què no ha exposat fins ara?Des de petita he tingut facilitat per a les arts, però feia coses per a mi, perquè m’agradava fer-ho. Després vaig estudiar agronomia, simultàniament amb disseny gràfic. També vaig fer cooperació internacional, he treballat en diferents feines, he pujat els fills, i he continuat fent coses per a mi perquè crear bellesa és el que em fa sentir viva...
I ara vol donar-se a conèixer.Fa un parell d’anys vaig veure clar que em vull dedicar a l’art. És una decisió arriscada, però qui no s’arrisca a la vida hi perd dues vegades. Si surt malament, sempre puc aprendre de l’error; però si em surt bé, que em vinguin al darrere!