“Espero amb el temps ser tan bona bombera com els altres”
A partir d’ara, en lloc de dissenyar edificis hi apagarà els focs que s’hi originin.Sí, o també els apuntalaré... o el que calgui!
Com ha decidit fer aquest canvi de vida?Quan estudiava arquitectura a Barcelona ja em vaig interessar per la feina dels bombers, però en acabar la carrera em vaig casar, vaig pujar a Andorra, vam muntar el despatx i em vaig centrar molt en l’arquitectura. Però per circumstàncies de la vida, fa un parell d’anys llegeixo a la premsa que sortien places de bombers i va ser com una il·luminació, vaig pensar: “Ara és el meu moment.”
Segur que li hauran dit que tenint la vida encarrilada fer aquest gir és arriscat.Molta gent se sorprèn perquè al final tenia la vida resolta. Econòmicament no em faltava res i sacrifico sou per dedicar-me a fer el que realment m’omple. Però saps quan sents que et falta alguna cosa? Que no acabes de ser feliç amb el que fas? Ara penso que tant de bo ho hagués fet abans.
Com va ser l’entrenament per superar les proves?Molt dur, d’estar posant el cos al límit cada dia. He tingut tres fills en quatre anys i quan em vaig presentar l’any passat a les proves tenia un bebè de tres mesos que encara estava alletant i em vaig haver de posar les piles.
Llavors no va superar les proves, però aquest any sí. Ja arribava lesionada i a les proves em vaig acabar de fer mal. Enguany he arribat més preparada.
Els barems per a les dones són diferents als dels homes, però no fàcils.Sí, són complicats. Cal tenir potència, velocitat, saber nedar bé... És molt polivalent, no només demanen força física.
Per què creu que hi ha poques dones als cossos especials?No ho sé. A moltes noies no els crida l’atenció i és cert que també té una part dura i fa enrere.
Aquesta feina porta uns riscos associats. Hi pensa?Ara tampoc m’ho plantejo. Tinc moltes ganes de gaudir de la professió i sóc conscient que hi ha un risc però... espero que no passi res!
Tem trobar-se masclisme, en un ambient amb tanta poca dona?Hi haurà de tot: gent que no té problemes per treballar amb dones i gent que sí perquè considera que físicament som més dèbils. La feina d’un bomber no és només física, i espero amb el temps demostrar que puc ser tan bona bombera com els altres. Suposo que també serà guanyar-te el respecte i fer les coses el millor possible i si no agrada, mala sort!
Els seus fills estan contents de tenir una mare bombera?No gaire... els fa por. Ells només pensen en el foc, que crema, que és perillós. Però els explico que fem moltes coses per ajudar la gent que li ha passat alguna cosa o que està en perill.
Ja s’ha enfrontat al primer foc?Encara no, ara estem de formació i estic aprenent moltíssim.