“La ciència ha de ser una qüestió d’Estat”

Sense ella no tindríem mòbils?No amb les mides com els que els tenim. Si un pensa en la quantitat de coses que té un mòbil, amb MP3, càmera de fotos, ràdio, emmagatzematge de dades, telèfon, vídeo, jocs... Tot ha estat a base de concentrar l’electrònica.

Demà explica la relació entre nanotecnologia i física quàntica. El que la nanotecnologia porta associat és un canvi de paradigma. La quàntica mana en aquestes escales i va obrir molt les ments pel que fa als mètodes de fabricació.

Per fer-nos una idea de les escalas: hi ha la mateixa relació d’escales entre la terra i una pilota de futbol que entre la pilota i allò nano. És així? Exacte. Allò nano és un grapat d’àtoms. I moure’ns en aquestes escales no és facil però ho hem fet possible.

Com?Hi ha un moment àlgid a la història de la nanotecnologia, als anys 60, quan ja s’havia descobert la física quàntica i es deia que ja estava tot inventat. Però Richard Feynman va fer una xerrada on deia que “a l’hora de manipular els àtoms un a un hi ha molt d’espai per a la ciència i no sabem realment el que aprendrem quan arribem a manipular-ho”. Un altre moment clau per a la nanotecnologia va ser el desenvolupament del microscopi d’efecte túnel.

Expliqui’s. Clàssicament es creia que la mida dels àtoms no es podia veure. Però amb l’efecte túnel, un efecte quàntic, es van veure els àtoms i això va canviar el concepte de tots els científics perquè van plantejar que ja que es podien veure, també es podrien pescar i col·locar-los on es considerés. És l’enginyeria a escala atòmica. La natura ens construeix així.

Què més veurem en ciència? És complicat, però apostaria per la integració de dispositius al cos humà. Hi haurà sorpreses.

Investigar ara a Espanya és dur?No hi ha cultura de la ciència perquè els polítics tenen una visió de curt abast i la ciència ha de ser una qüestió d’Estat, com la política antiterrorista o com ho hauria de ser l’educació. I és una pena, però molta gent bona que hem educat al país està marxant fora.

Vostè va estar set anys fent la tesi a Suècia. Per què va tornar?Perquè tenia ganes de fer el meu país millor. Es parla molt dels que marxen però els que ens quedem també ho tenim complicat i ara mateix el futur no és molt esperançador... però allà estem!

Ciència a banda, també juga a rugbi, oi?I tant! Vaig començar als Industriales, a Madrid, i ara estic amb els veterans. A Espanya vaig arribar a un bon nivell i a Suècia vaig jugar amb els Exiliados d’Estolcolm i vam guanyar la lliga diversos cops! És un esport excel·lent i una bona lliçó de vida perquè tothom hi té alguna cosa a aportar.