“La vida és un carnaval i passar-ho bé és el que queda”

Cadascú farà un personatge?Sí, cadascú el tria i fa la disfressa.

A vostè la veurem del Leia?No! Jo sóc el rei! (riu). Sóc més guerrera i, a més, la roba de princesa no em deixava ballar i m’agrada molt ballar!

Hem d’esperar moltes Leies amb l’ensaimada enganxada a l’orella?Sí que n’hi haurà de princeses... i algunes s’ho han treballat molt.

Com va néixer la comparsa? Tot va començar fa vuit anys com una broma entre gent de l’APA de l’escola francesa d’Escaldes, professors, amics... està oberta a tot­hom. I encara hi som!

Quanta gent apleguen?Vam començar amb una quarantena i aquest any som 65! Va in crescendo. Hi ha molts adolescents d’entre 15 i 17 i això motiva molt. Quan vam començar, per exemple, els meus fills tenien 9, 7 i 2 anys, i s’han anat fent grans.

I qui s’ho passa més bé, els grans o els petits?Tothom. Hi ha molta gent que ens diu: “No, si jo vinc pel nen...” Mentida! (riu). Allà tots ens ho passem pipa.

La directriu és que la disfressa estigui elaborada a mà?Depèn de l’any i del tema perquè n’hi ha que les hem trobat a la botiga i altres que ha estat impossible i les hem hagut de fer.

En aquests anys, hauran anat vestits de tot...Sí, de flower power, Avatar, que va ser l’any gloriós de la comparsa, de Bola de Drac, Astèrix i Obèlix, Sister Act, de casino, on fins i tot vam repartir bitllets amb la cara de Toni Martí...

Posar a punt la carrossa donarà força feina. Sí. La Unió Proturisme ens deixa una de les que surten per Reis. Cada any ens toca el Pinotxo i l’anem disfressant! L’any passat el vam vestir d’escolanet, un altre amb un pajarraco a sobre... És la feina més pesada però també el repte més emocionant.

Són molta colla per posar-ho tot a punt?La feina més gran la fem dues o tres persones. La Fernanda Estalles, que és professora de pintura, i una desena d’amigues que donen un cop de mà per cosir i de tot. En la coreografia una de les meves filles ens ajuda molt.

De fet, han guanyat premis.Sí, el llistó és alt i quasi cada any tenim premi. Però sempre els dic que no hem de pensar només en això, sinó a passar-ho bé. La gent es fa fotos amb nosaltres i és divertit. Fins i tot un any una noia d’Escaldes que va anar a Rússia de viatge va veure que sortíem en un cartell!

Als qui no veuen gaire clar això de disfressar-se, què els diria?Els diria com fa la cançó, que la vida és un carnaval i que s’ha de ballar! Finalment passar-t’ho bé és el que et queda. T’alliberes de la monotonia diària.