“Vull que l’espectador reflexioni sobre les guerres”
Què cercava quan va captar les fotografies que exposa?L’exposició forma part d’un projecte que consisteix a fotografiar espais de guerra del segle XX a Europa. Aquesta és la primera part, fruit d’un viatge fa tres anys.
Les platges de Normandia han estat retratades a molts documentals i pel·lícules, però vostè en mostra un aspecte diferent.La idea és mostrar les restes d’aquests escenaris tal com són a l’actualitat (alguns han estat abandonats, altres han estat recuperats o els ha aprofitat la gent que hi viu a prop...) i a través seu proposar a l’espectador una reflexió en primera persona sobre les guerres; que s’imagini aquell moment, sortint d’un búnquer o sentint l’esclat de les bombes al voltant.
Les imatges transmeten una sensació de solitud, de desolació.Té lloc per la manera com estan fetes les fotos, amb càmera analògica i un negatiu de mitjà format, i un objectiu de plàstic, que provoca unes distorsions peculiars les quals em permeten transmetre aquesta sensació una mica angoixant, una mica fantasmagòrica. I alhora, d’aquesta manera, els moviments de la càmera faciliten a l’espectador la sensació de ser davant aquests llocs en primera persona.
Per què ha escollit reflexionar sobre les guerres per al seu projecte?A les guerres, les passions humanes es porten al límit, i és això sobre el que m’agrada reflexionar.
A banda de Normandia, quins altres escenaris bèl·lics vol fotografiar?He començat a fotografiar llocs del front d’Aragó a la guerra civil, i el projecte es completarà amb escenaris de la I Guerra Mundial i de la guerra dels Balcans.
Es dóna la paradoxa que aquests escenaris que vol fotografiar en molts casos han esdevingut llocs turístics.És cert. I, en el cas de Normandia, està tot molt ben condicionat per rebre els turistes.
Així, doncs, les seves fotografies, no ofereixen una imatge distorsionada de la realitat?No. Mostro la realitat tal com penso que devia ser en el moment del desembarcament, amb les platges desolades, els paisatges solitaris... Quan passejava per aquells llocs em venia a la ment el que podia sentir una persona en aquella situació, fos d’un bàndol o d’un altre. Són aquestes sensacions les que vull traslladar a l’espectador.
La mostra ha donat peu a un menú gastronòmic; com ha anat això?Quan parlàvem d’exposar al restaurant, el Francisco va proposar de fer un menú que hi tingués relació, i se li va acudir fer-ho basant-se en les racions K: unes caixes amb el menjar d’un dia per als soldats, xocolata, tres cigarretes, cafè... A partir d’aquí, ell va idear una caixa que contingués un menú que evoca els ingredients de les racions i un fogonet per escalfar-lo.