“Arribar al cim d’un pic és una sensació inoblidable”

Cal ser muntanyenc de primera?Cal tenir un nivell mínim però tampoc es demana gaire. Són etapes força llargues, d’entre 11,5 i 34 quilòmetres segons el dia, però no seguim un ritme gaire fort.

Ho activen arran de l’èxit de l’Ultra Trail?L’Ultra Trail està més encarada a competició i això és per obrir-ho més a tothom. Potser, per exemple, a la dona d’un corredor li fa gràcia conèixer Andorra i veure per on passa el seu marit.

Als qui facin l’excursió els ofereixen el servei de transport diari de l’inici de l’etapa a l’hotel. Els puristes de la muntanya els poden dir que desvirtuen l’essència muntanyenca.No, perquè així obres més les portes a tothom. Perquè si fas car­regar la motxilla per a tota la setmana o fas una estada de tres dies en refugis cal tenir més nivell físic. Amb això, fas la volta a Andorra, que és un repte, però cada dia vas a l’hotel.

Quin és el punt, dels que recor­re la Ronda dels Cims, que és imprescindible per a vostè?Tot. Potser has anat un dia al Comapedrosa, que és el cim més emblemàtic, però no el veuràs igual després de tres dies de ruta, perquè et poses en la mentalitat del muntanyenc i arribar al cim és una sensació inoblidable.

Els fa por que la muntanya s’acabi massificant?Nosaltres tenim un límit, no deixarem que la cosa agafi gaire més dimensió. I volem que les curses siguin de caire familiar i hi ha un màxim de corredors. Tampoc podem tenir 2.000 persones en una cursa, perquè si no ja perd el caire inicial.

Els ha sorprès l’èxit de l’Ultra Trail?Sí, el primer any no imaginàvem que agafaria tant fort. Córrer per la muntanya està bastant de moda, ara hi veus molta gent.

De la cursa coneixerà molts casos de supercorredors.I tant. Per exemple, una dona de 68 anys va aguantar com una campiona i va fer la Ronda dels Cims. Quan va arribar tothom va aplaudir-la. Quan la veus pel car­rer no diries mai que podia fer 170 quilòmetres!?

I anècdotes de tot tipus. Milers. Hi ha hagut corredors que al·lucinen pel camí i ens diuen convençuts que han vist tancs de militars per la muntanya!

Una de les queixes recurrents són les deixalles que es deixen a la muntanya. És complicat controlar-ho?Hi ha força problema amb això. Al nostre reglament hi diu que si veiem algú o ens diuen que hi ha algú que ha llençat deixalles el penalitzem i pot arribar a ser desqualificat. De penalitzacions ja n’hi ha hagut. Estem contents perquè ens han dit que aquest any estava bastant net tot. De totes maneres, al final de les curses passem a recollir el que quedi.