“Abans els clients compraven sense haver-te d’esforçar”

Trista, després de dedicar més de 30 anys al negoci?No m’ho he parat a pensar, la veritat. Un dia o altre havíem de plegar i ha arribat el moment. Tenim una edat i el meu marit ja està una mica cansat del taller.

I no li hauria agradat que algun dels dos fills hagués continuat el negoci familiar?Pensant-ho bé, no. Ells tenen la seva vida i si estiguessin aquí hauríem de continuar nosaltres i així pleguem i s’ha acabat tot.

Com ha canviat el negoci?Moltíssim. Abans venien els clients i no havies ni de vendre. Compraven sense haver-te d’esforçar. Avui en dia has de fer molts esforços. La crisi s’ha notat molt. Aquí i a tot arreu.

El seu client tipus és el turista o més gent del país?Mig, mig. Treballem amb gent de fora i també d’aquí, però s’ha notat que molts han marxat.

I ja no vénen els russos. És cert que compraven molt o hi ha molt de mite?Sí que es va notar la seva arribada, tot i que nosaltres no treballem tant amb ells com les grans superfícies. Però sí, es va notar.

Qui compra ara?Diuen que comencen a venir els xinesos, però no ho hem notat. Nosaltres abans treballàvem molt amb els francesos, que fa uns quatre o cinc anys que no vénen.

I qui puja? Espanyols?Tradicionalment nosaltres hem tingut espanyols que venien al setembre i compraven.

Tenen la botiga a la plaça Coprínceps, un bon lloc, oi?(Dubta) La part alta d’Escaldes ha perdut molt des de fa uns anys. Estan fent coses i espero que s’animi una mica.

Ara que arriba Sant Valentí, què m’aconsella que li compri a la dona?Qualsevol cosa. A les dones ens agrada tot, sigui un anell, un penjoll o unes arracades. Sempre que sigui un regal la dona està contenta i si és de l’home encara més.

Quan tanquin, què faran?Viatjar, passejar, caminar per la muntanya... i anar al bàsquet. Bé, això ja ho fem.

Vostè és una de les seguidores més fidels del BC Andorra.Vam començar quan els nostres fills [els germans Jordi i David Eudal] tenien deu anys i encara continuem. Amb l’amiga Encarna.

Pateix més ara o abans?Abans més. Quan baixàvem a certs camps a jugar, tela marinera. Ara pateixo pel David, que és entrenador ajudant al MoraBanc. A ell li agrada molt fer d’això i si li agrada a ell, a mi també.

Ara que s’ha escapat la Copa, veu el MoraBanc al play-off?Per què no? Tot i que és difícil. Hi ha tres o quatre equips que estan molt igualats. Però sempre hi ha esperança.