“Vaig haver de tornar a aprendre a caminar i parlar”
Fa quatre anys va patir un greu accident d’esquí. Què va passar?Estava als Alps suïssos fent una estada amb el Soldeu Esquí Club i passava per un camí que no és cap pista difícil i em deuria marejar, perquè està a més de 3.000 metres, i vaig caure per un barranc d’uns set metres. Vaig tenir moltes lesions: vaig entrar en coma, tres hemorràgies internes al cap, dues venes i una artèria van petar, quatre costelles i tres vèrtebres trencades, hipotèrmia... Em van dur en helicòpter a l’hospital i en una hora ja estava operat.
Què recorda d’aquell dia?Aquell dia sencer no el recordo, per això no sabem què va passar exactament. Quan em vaig despertar no podia fer res. Vaig haver de tornar a aprendre a caminar i parlar. I la part dreta del cos m’ha quedat tocada.
Com va ser la recuperació?Llarga. Vaig estar uns quinze dies en coma i després en coma induït. Després a l’UCI tres setmanes i tres mesos a l’Institut Guttmann. I un any a Andorra anant al fisioterapeuta tres dies a la setmana per recuperar mobilitat.
Va témer no tornar a caminar?Els metges em deien que no sabien què passaria, perquè el cervell és un desconegut. Sí que podia moure les cames, el que em fallava era l’equilibri quan estava dret. Primer caminava ajudat d’un caminador o d’una persona i, després, ja per mi mateix.
Després d’aquella experiència va decidir seguir esquiant.És que no recordo res, per això per mi no suposa una experiència dura. A més, necessitava fer alguna cosa d’esport perquè va molt bé per recuperar-se. I vaig pensar “què se’m dóna bé? L’esquí? Doncs a per totes”.
Potser algú altre no hauria volgut veure mai més uns esquís.Sí, però a mi se’m fa difícil d’imaginar.
Quants cops li han dit que és un valent?Sobretot al principi, em veien coixejant i tornant a esquiar i m’ho deien. Però he tingut molta sort i estic molt bé físicament. Hi ha qui de vegades em diu “ah, és cert que vas tenir un accident!”. (riu).
Fa tres anys que competeix en esquí adaptat i ja fa bons resultats: al campionat de Catalunya va quedar primer en eslàlom i gegant. Sí, estic content. Aquest any em centro molt en els estudis i a partir del vinent em dedicaré molt més a l’esquí.
L’esport adaptat està prou reconegut?No gaire però darrerament està guanyant importància. Al final sembla que és perquè els discapacitats fem alguna cosa... però és esport, tan dur i amb tant d’esforç com el normal i crec que mereix ser reconegut.
Quins handicaps tenen?Un dels problemes és que les pròtesis i les cadires són molt cares i cal un gran esforç econòmic perquè quasi no hi ha patrocinadors i els esportistes ho han de posar de la seva butxaca. I es retiren precisament per això.