“El gel no és només derrapar, t’hi has de trencar el cap”
Quatre triomfs en cinc curses. Fàcil?Fàcil no ha estat. He pogut estar al davant amb un marge, però és que el gel me’l conec des de fa anys. El terreny saps de què va, saps com entendre’l, llegir-lo i treballar-lo. Per a mi és un bon inici de temporada. És la primera competició que faig de motos, però fa anys que hi vaig per gaudir. M’agrada.
I si s’endú les G-Series d’automobilisme pot ser una setmana rodona.Estaria bé. No serà fàcil perquè ho tenim una mica tot en contra pel tema dels cotxes, però farem el màxim com sempre.
Què li aporta el gel?És pretemporada i és una manera d’anar a fer mans i no refredar-te, per no estar aturat. El gel sembla una cosa molt senzilla, que només es tracta de derrapar i ja està, però realment t’hi has de trencar molt el cap, conduir buscant el millor punt de tracció, la millor línia. Canvia molt el temps per volta en funció de les coses que treballis amb el cotxe. És una pretemporada molt bona, et fa pensar molt i estar al cent per cent. Realment és molt útil. Gaudeixes i alhora has de treballar.
No té programa encara per aquesta temporada. Això del motor, a banda de qualitats demana padrins, no?Això dels ral·lis, com totes les disciplines existents en el món del motor, és car. Has de fer una inversió i és clar, no som xeics ni multimilionaris com per tirar-te a la piscina i fer-ho tot nosaltres, cal ajuda. Crec que la feina més difícil no és competir, sinó trobar la manera de córrer. Els pressupostos que hi ha són molt elevats i no ho pots fer tot sol.
WRC2 està difícil enguany.Complicadot. No crec que hi estiguem. Però totes les experiències són bones, hem après moltes coses. Si aquest any no s’hi pot estar hi podem tornar un altre any, és el que hi ha. Intentarem competir en algun nivell elevat que em doni sortides. A Espanya no donen sortides ni ajudes com passa en altres països com França.
Vostè és jove. El seu objectiu?Tothom somia a córrer un mundial i guanyar un mundial. La il·lusió de veritat és dedicar-te a això, a córrer, el que t’agrada, el màxim d’anys possibles.
Com veu Andorra com a plaça de motor?Tampoc no ho conec a fons. Conec al Joan Carchat, company meu d’equip l’any passat, una gran persona i un gran pilot, també el Gerard de la Casa, del que puc dir el mateix. El que sí que puc dir és que a Andorra hi estic molt de temps i ho gaudeixo molt perquè val la pena.
Què li sembla que hi resideixin pilots d’elit? Ha aixecat polèmiques com la de Márquez.No és el meu cas, però el tema fiscal suposa beneficis comparat amb Espanya i també hi ha l’entrenament en altura. Andorra és petit i pots fer coses que a altres indrets no es podrien fer. I si hi ha gent que no entén que un pilot d’elit o un esportista d’elit s’instal·li a Andorra és perquè no coneix aquest món.