“Abans a l’escola hi havia molt més respecte que ara”
Què representa per a vostè aquest reconeixement?És un gran honor per a mi. Vaig entrar a l’escola francesa de Canillo l’any 1966 i fa 15 anys que estic jubilada. Era una escola petita però amb estudiants bastant meritoris. He tingut alumnes que ara són metges, advocats i polítics.
Com el seu fill, Jordi Alcobé.Sí, el meu fill havia estat el meu alumne, com també el ministre Francesc Camp, l’exsíndic general Francesc Areny o l’actual cònsol major, Josep Mandicó.
Com era aquella escola?Era una escola petita, amb 10 o 12 alumnes i l’any 66 hi era jo sola. Ara hi ha sis classes i 150 nens. Abans als pobles petits n’hi havia moltes, però van anar tancant per falta d’efectius i van posar un autobús per anar a Andorra.
No va ser la seva primera escola, però.No, quan vaig començar anava a Erts i per marxar de Canillo no hi havia ni cotxes ni autobusos. Després em vaig comprar un escarabat. Hi vaig estar un any i mig.
I com hi anava?A primer marxava amb el camió de la llet i tornava fent autoestop. El segon any ja anava en escarabat, que era un cotxe molt fort. Poques vegades havia posat cadenes. En vaig tenir fins a tres. El tercer ja té 42 anys.
L’escola francesa ha estat sempre molt arrelada a Canillo.A Canillo anaven molt a treballar a França. La meva mare hi anava a fer la verema. I la gent anava més aviat a l’escola francesa. A l’espanyola n’hi anaven pocs. La gent de l’edat dels meus pares tots saben francès. En canvi a Sant Julià tiraven cap a Espanya.
Com recorda la vida de mestra?Tinc records molt bons de Canillo. Per exemple quan va venir el general De Gaulle el 67 i es va parar aquí. I els altres Coprínceps. Amb l’Hollande hi vaig parlar i tot, li vaig dir que el cònsol havia estat alumne meu.
I què li va dir?Em va felicitar perquè [el cònsol Josep Mandicó] parlava molt bé el francès. Li va posar bona nota.
Quins valors destacaria de l’escola francesa?La disciplina i el respecte. Hi havia molt més respecte que ara. Els meus fills em tractaven de vostè. Ara els nens tutegen els mestres. Hi veig massa familiaritat i falta de respecte.
I els valors republicans?Sí. L’escola francesa sempre ha estat mixta. L’espanyola no ho era i a més era religiosa. La primera escola francesa data del 1881 i era laica, gratuïta i obligatòria. I hi anaven tots barrejats.Això devia influir.A l’escola espanyola tenien un Sant Crist i hi anava el mossèn a fer-los catequesi. Quan va obrir a Andorra, als 30, el mestre era el capellà del poble.
Com és la vida fora de les aules?Ara tinc cura dels néts, que també van a la francesa. Som quatre generacions les que hi hem anat.