“L’esquiador busca cada cop més alternatives a l’entrepà”
L’esquiador busca ara quelcom més que un entrepà ràpid?Sempre hi ha qui busca l’entrepà i l’hamburguesa, però cada cop hi ha més usuaris, sobretot famílies, que destinen més temps a menjar i volen una altra alternativa. L’escudella i la botifarra funcionen molt bé, per exemple. Fins i tot tenim plats amb tòfona i foie que també tenen la seva clientela.
Quan va començar a canviar la demanda?Amb el client rus, i hem sabut canviar i adaptar l’oferta per anar a més en aquest sentit.
I quin plat, de la cuina més elaborada, triomfa més?Doncs el capellini amb tòfona negra i oli amb tòfona blanca té molt bona sortida... i no pensava que a les pistes funcionaria tan bé.
La gent té encara massa al cap que menjar a pistes és molt car?Hem contingut el preu i ara és molt raonable. No diré més barat que a Andorra la Vella, però es pot trobar un menú assequible amb una qualitat alta. Per exemple, els menús de lluna plena van de 25 a 35 euros.
Precisament aquesta oferta nocturna està tenint força èxit.Sí, els fem al Pla de la Cot tots els divendres i els dissabtes, i entre setmana si hi ha més de 25 persones. És per a gent que vulgui pujar amb raquetes, fent randonnée o amb la Ratrac, i funciona molt bé, normalment cada cap de setmana estem complets.
Com s’explica l’alta demanda?Un dels factors és la situació. El restaurant del Pla de la Cot, per exemple, amb una pista assequible tant per pujar com per baixar. I anar-hi és com una aventura, no és només pujar a menjar. El silenci de la muntanya a la nit dóna una percepció molt diferent.
És molt diferent cuinar per a una estació que per a un restaurant urbà?Sí, molt. A banda de la ubicació, és complicat en el sentit que no tenim el magatzem al costat, estem lluny de la carretera, tota la mercaderia s’ha de pujar amb la Ratrac... és una infraestructura molt diferent.
No hi ha gaire marge per a l’error, doncs.No, perquè si t’oblides d’encomanar hamburgueses no en tens! S’ha de ser molt estricte amb la gestió de l’estoc. A més, la venda es fa en dues hores i mitja: poc temps però molt intens, per això és molt important.
La meteorologia també afecta la gana dels esportistes?En funció del temps la venda canvia: si fa bo la gent va a la terrassa i menja un entrepà ràpid per tornar a esquiar. I si fa fred s’està a dins i pren escudella o plats de cullera.
En més de 20 anys treballant al sector, alguna peripècia els haurà passat.Ui, moltes! Fa anys, abans que es millorés la carretera, més d’un cop baixant d’Arcalís ens havíem quedat bloquejats al túnel esperant que caiguessin les allaus. O?també haver d’esperar fins a les vuit del vespre per poder baixar amb la policia i els bombers.