“Abans d’atreure l’inversor xinès cal fer venir el turista”
Ara per ara el turista xinès no acaba de venir a Andorra. En què es falla? No podem presentar-nos com una destinació independent d’Espanya i França, ens hem d’afegir dins del circuit que ja està dissenyat i comercialitzat al mercat per intentar aconseguir que passi unes hores, o fins i tot una nit, aquí. Això necessita dedicació de temps i inversió.
Què busca aquest visitant?El paisatge natural que oferim és preciós, però també existeix allà, Andorra no és únic. I el problema és que aquí no tenim cap peculiaritat per venir un dia o una nit.
Quina mena de peculiaritats?Als xinesos els agrada anar a un país on poder compartir història i cultura: per exemple a Espanya hi ha els Jocs Olímpics, El Quixot, el Camp Nou... coses que ja coneixen i amb les quals hi ha una relació emocional. Andorra té aquesta mancança.
El comerç no és prou reclam?Aquest és un altre tema. L’any passat vam convidar setze agents de viatge de Pequín a venir i ens ho van dir: tenim 2.000 botigues però la majoria ofereix el mateix producte. A?més, els xinesos vénen amb llista de marques d’alta gamma i com que una part important no hi són, el país no és prou atractiu per fer-los venir.
Com es resol tot plegat, doncs?Estem intentant convèncer els operadors que vinguin grups a passar unes hores per fer una activitat al termolúdic o esquiar. Però costen de convèncer i per als tour operators és un cost perquè suposa allargar el viatge un dia.
El turisme asiàtic s’associa a despesa alta. És així per norma?A Espanya, per exemple, la despesa mitjana de cada turista xinès és de 1.800 euros, però quan va a altres llocs com París o Àustria gasta molt més. L’any 2015, 120 milions de turistes van viatjar a l’estranger: hi ha molt potencial.
Per ara les úniques inversions que han arribat són els basars.Aquest tipus d’inversió no crec que sigui la desitjada pel Govern i el mercat local. Es pensa més en grans empreses com les que van venir la setmana passada amb un projecte que necessiti suports financers i que millori les infraestructures del país.
Però ho veu possible?Hi ha feina, perquè Andorra també s’enfronta a la competència global. La majoria de les inversions xineses a fora van cap als Estats Units, Austràlia, Singapur... Però abans d’atreure la inversió xinesa s’ha de fer venir els turistes: si la gent no coneix el país i no ve ni a passar una nit, com vindrà a invertir?
Per fer negocis amb la Xina quins errors no he de cometre?Ha de pensar que la cultura del menjar és molt important i que la majoria d’acords es tanquen a taula. I, per exemple, el primer cop que es visita una fàbrica o un soci, és bo fer un petit regal: però que no sigui un rellotge de paret!
Per què?És un tabú: per als xinesos és com un símbol del final de la vida.