“El futbol pot arribar a ser més agressiu que la lluita”
Què és la lluita per a vostè?Ho és tot, és una forma de vida. És un esport de contacte però es basa molt en el respecte i la companyonia. Tinc molts amics fora d’Espanya pel simple fet de lluitar contra ells.
La boxa o la lluita lliure són esports molt estereotipats, fins i tot amb certa mala fama. A molts ens ha ajudat molt a la vida. Hi ha un punt en què fins i tot el futbol pot ser més agressiu que el que nosaltres fem. El nostre és un esport de contacte, sí, però quan acaba la lluita t’abraces amb el rival i tens un amic.
Parlant de futbol, va començar jugant a futbol al Barça, on va coincidir amb Jordi Alba i Albert Benaiges, un dels entrenadors amb més prestigi a la Masia.Va ser ell qui em va venir a buscar quan jugava al?Sant Ildefons, l’equip del meu barri de Cornellà. Vaig jugar un any a l’aleví amb Jordi Alba i després ja vaig passar a l’Agrupació del Barça.
Hi manté el contacte?Ara no, però m’agradaria que ens retrobéssim i poder fer alguna cosa. Dos campions del món junts.
Encara segueix el futbol?El segueixo però des de la distància, m’agrada més practicar-lo. Continuo jugant cada cap de setmana una lligueta amb els amics.
I el Barça?Sóc del Madrid (riu). De tota la vida, em ve de família.
I com es passa de l’esport per excel·lència a la lluita?A través d’un amic vaig començar amb el muay thai i després vaig passar al K-1.
I la família com s’ho va prendre?Per a la família va ser una mica xocant, sobretot per a la mare. Li va costar assimilar-ho. Al pare no li va costar. Li agradava la boxa i n’havia practicat una mica a la mili.
Es pot viure d’aquest esport a Espanya?Es pot sobreviure, però has de fer més coses. Faig les classes, tinc un gimnàs i una línia de roba pròpia que es diu One More.
I què falta per poder viure’n?La gent i els mitjans de comunicació el veuen com un esport agressiu. Recordo que abans el meu pare em comentava que veia els combats de boxa per la tele i em deia: “Els boxadors són gent de bé, i es casen amb les folklòriques.” (Riu). Ara no és així però a poc a poc va tornant als mitjans.
Vostè és més conegut a fora que a Espanya?Vaig competir a Tailàndia amb 17 anys. Ara competeixo a la Xina i allà ens coneixen molt, és tot molt mediàtic.
Segueix al barri?A prop, a Sant Joan Despí. Però faig vida amb els amics de tota la vida.
I com serà la seva vida després del ring?A través del meu gimnàs, Antarai Training Camp, vull transmetre als xavals tot el que he après.