“Costa molt acabar sentint-se andorrà”
Quins són els riscos de salut mental que tenen els fills d’immigrants?Tenen els problemes propis de tot adolescent i se’ls sumen els vinculats a la seva circumstància personal.
És una etapa clau.És el moment de la construcció de la identitat. La doble pertinença d’aquests adolescents –al país d’origen dels pares i al nou país– els destarota i els fa dubtar. No se senten ni d’aquí ni d’allà. I pateixen. Això passa sobretot als fills de les famílies més tancades.
Quin error acostuma a cometre la societat que rep la immigració?Les persones immigrades sovint són el boc expiatori d’una societat. Si hi ha conflictes, els projectem a l’immigrant que arriba. És la por universal a l’estranger. Per exemple la paraula marroquí està saturada de significat negatiu, com passa amb gitano.
La radicalització de molts joves musulmans del centre d’Europa és conseqüència d’una mala integració?En alguns casos hi ha hagut una radicalització molt ràpida que té molt a veure amb aquest buit identitari dels adolescents fills d’immigrants. Quan es té la identitat difosa, una ideologia sectària és molt clara sobre el que cal fer. La resta és molt més complicat. El salafisme agafa els adolescents i dóna resposta a les seves angoixes.
Defensa que a l’islam li cal una modernització.Li cal autocrítica. Al llarg de la història hi ha hagut pensadors que han aportat racionalisme a la religió musulmana. Ara a l’islam li toca pujar al tren de la modernitat. Estats com l’Aràbia Saudita o Qatar tenen tecnologia d’última generació, però obvien la modernitat de les idees. Si no es fa teologia i investigació, la religió acaba sent absolutament maniquea.
La integració de la gran onada d’immigració siriana serà diferent?Els sirians fugen d’una guerra. La novetat és que és una immigració molt jove i molt formada. Són persones amb domini de moltes llengües i amb ganes de sortir-se’n. El que necessiten és temps. Han d’arribar, pair el que ha passat i trobar-se acollits. Si tot això es pot aconseguir mínimament, hi ha un capital humà darrere impressionant.
Quin error cometen els mitjans de comunicació quan tracten la realitat de la població immigrada?El gran error és cobrir sempre la vessant negativa. Sempre es parla de la immigració quan hi ha conflicte i violència. I després, sempre es recorre com a font al representant de les comunitats afectades. És important recordar que les comunitats no són homogènies. Hi ha diversitat de veus.
Com analitza la immigració en una societat com l’andorrana?No la conec a fons, però penso que un dels problemes és que costa molt acabar identificant-se com a andorrà. Tot està pensat –i més a l’àmbit legal– perquè hi hagi els andorrans i els que no ho són.