“Jo per l’esquí i per Andorra, el que faci falta”

De què treballava?Era pèrit tèxtil, però el meu fort era la neu i vaig venir cap a Andorra. Ara que fa més de vint-i-cinc anys que estic jubilat i encara m’hi dedico.

Què fa, exactament?Estic ajudant a Grandvalira com a voluntari expert, en diuen. Jo volia fer un club de veterans i posar-li Club d’Esquí Envalira però va sortir això de Grandvalira i allò va anar-se’n en orris. Aleshores em van dir de formar un equip de voluntaris, com els que hi havia a estacions dels Estats Units. I dit i fet. D’això en fa 10 anys. Vam començar amb quatre i ara som deu voluntaris.

I quina tasca realitzen?Acompanyem la gent que ens visita i que no coneix Grandvalira. Des de l’estació ens avisen i quedem a una hora i en un lloc. Els acompanyem a tot arreu i encantats. Ens ho passem la mar de bé i us diré que moltes vegades els paguem el beure i tot (riu).

Quina vitalitat té!S’ha de dir que jo ja em reservo una miqueta perquè amb l’edat que tinc ja no és per fer moltes bestieses, però tenim gent jove i amb ganes de fer coses i de manera voluntària.

Esquia regularment?I tant. Cada dia, tres horetes. És la meva dosi. Agafo el Funicamp i cap amunt.

A quina hora li agrada anar a pistes?Jo sóc dels primers. A les nou del matí ja tinc els esquís als peus. Això vol dir que a les dotze o quarts d’una o la una màxim ja he plegat. Esquies sol. A aquestes edats t’agrada molt esquiar amb tranquil·litat. Quan veus tantes aglomeracions ja vas més en compte.

Quan va arribar al país s’imaginava que viuria ja dues Copes del Món?No s’ho podia imaginar ningú. Organitzar un esdeveniment d’aquest nivell és per pensar-s’ho molt. I comporta moltíssima feina de tothom, de tot Andorra diria. D’una Copa del Món d’esquí, com dels Jocs Olímpics, se’n parla a tot el món.

I vostè que se’n porta la campana i les esquelles per animar la grada. La campana és nova, oi?Sí, la vaig trobar enguany i em va fer gràcia. Fa quatre anys les esquelles van tenir molt èxit. Van sortir a totes les teles.

Quantes hores s’hi està, al peu del canó?Dissabte a les vuit del matí ja estava al Tarter i a la tarda al Palau de Gel de Canillo, com és lògic. Avui, el mateix i fins que s’acabi.

D’aquí a tres anys Andorra acollirà les finals de la Copa del Món, la fita més important fins ara...Si sóc viu, allí estaré, amb les esquelles, la campana i el que se m’ocorri. Jo per l’esquí i per Andorra, el que faci falta.