“La promoció que s’ha fet del país a fora és bestial”

Què vol dir ‘de manera amical’?Aquí no entra la competència entre una empresa i una altra, sinó que parlem per veure l’evolució del sector i què podem fer de nou de manera conjunta però sense caire polític ni comercial.

Costa molt separar l’objectiu de país del comercial?No, perquè tots tenim molt clar que quan ens reunim per Skål parlem de formes de treballar, sense fer cap tipus de negoci. Després ja el farà cadascú a títol personal si ho considera.

Tot i tenir més de 30 anys de vida a Andorra, és un ens poc conegut per al gran públic. Per què?Segurament perquè molt sovint no hem sabut transmetre què som.?I no és cap recriminació... potser semblava que sense explicar què fem ja ens anava bé. Amb la nova junta hem considerat que cal que ens obrim i en això estem.

Què creu que li manca al sector turístic del país?Sempre he estat molt crític amb el fet que no hem sabut crear una escola de turisme i hostaleria. Em sembla molt necessari. Per què no podem tenir una escola d’hostaleria d’Andorra mundialment reconeguda i amb un catxet?

Sembla que el projecte de l’escola està en marxa, per això.Sí, i hi volem parlar per exposar-los les nostres necessitats. Crec que Andorra ha fallat en l’aspecte del personal, els hotelers sempre tenen problemes de quotes. La promoció que s’ha fet del país, en canvi, ha estat bestial. Quan surts fora veus que la marca Andorra s’està consolidant molt bé.

Què pensa de projectes com el del Cirque que han generat controvèrsia al sector turístic?Tot el que aporti activitat a l’estiu i imatge a fora és molt positiu.

Els que ho critiquen diuen que és turisme de motxilla.No hi estic d’acord. Als hotels que ofereixen l’estada més Cirque quasi un 70% dels clients són famílies de nivell mitjà que fan estades d’un a dos dies. I els comerciants i restauradors del Prada Ramon diuen que tenen una forta apujada de l’activitat quan s’apropa l’espectacle. La crítica és fàcil, però moltes grans ciutats estan desitjant tenir el mateix, per tant, alguna cosa bé hem fet.

Com es va enrolar vostè en el turisme?Vaig començar l’any 82 com a groom d’hotel.

I ara és al transport, quin canvi.Sí, poc a poc em va agradar l’hostaleria, el turisme és un món que m’apassiona i et vas marcant metes i superant-te, fins que la família Nadal em va oferir la possibilitat de treballar amb ells. Al final estem al mateix vaixell turístic, és el mateix món.

Va arribar a Andorra fa trenta anys. D’on se sent?Vaig néixer a Madrid i em vaig criar a Salamanca però sempre ho dic: sóc l’últim d’arribar però em sento andorrà com el primer!