“Si hi ha alguna urgència estaré a punt per ajudar”

El va sorprendre el nou càrrec?Moltíssim! El cònsol menor ens va explicar de què es tractava i ens va dir que ara és quelcom més simbòlic però és patrimoni i és bo que es conservi. Em va semblar molt curiós. I si puc fer falta en alguna urgència, doncs encantat i a punt per ajudar.

Quines són les seves funcions?Hauria d’ajudar el sometent si hi hagués algun terratrèmol, inundacions, algun moment en què s’hagués de subministrar aliments a la població... tot tipus d’ajuda en catàstrofes.

I si la gent s’aixequés en armes, què?Al comú, en un dipòsit en un soterrani, hi ha una zona amb armes i protecció per defensar el poble en cas que fes falta. Abans el sometent sí que portava l’arma, que guardava a casa, però amb el canvi dels temps... ja no passa.

I ja està preparat per al que pugui venir?Sí, suposo que el capità sometent ens guiaria. Sabem que a Andor­ra gairebé mai passa res de greu i esperem que continuï així! Però en cas que passés, l’ajuda a la població és necessària.

Tal com està avui la situació, amb certa tensió en l’ambient, s’imagina que la població es posés nerviosa i es revoltés?Podria passar, i tant. Ara la gent està una mica calenta i nosaltres hauríem d’estar al cas del que demana... però no crec que es cremin contenidors i coses d’aquestes! A banda, hi ha els serveis de policia i bombers i no sé gaire què faríem nosaltres enmig dels cossos d’ordre...

Vostè és del Marroc. Com ha acabat a Andorra?Vaig venir amb la família quan tenia sis mesos i m’he criat aquí. Però també mantinc les tradicions d’allà.

Al Marroc existeix una figura que s’assimili a la del desener?Allà la solidaritat i l’ajuda al veí ja és quelcom cultural. Sempre que passa alguna cosa la gent reacciona de seguida. Les cases estan obertes i depèn de la zona de país, com al meu poble, no hi ha policia, ni ajuntament.

I en cas d’alerta, els veïns responen, doncs.Sí, si uns tenen problemes els altres ajuden. Com ara fa unes setmanes, amb els terratrèmols, la gent va acampar a fora, i com que no hi havia ningú de protecció civil es van organitzar entre ells.

Per cert, perdoni, que no l’havia felicitat pel casament. Ens vam casar al novembre per tràmits, perquè ara estem preparant la boda gran al Marroc per al juliol. Farem la festa gran amb els tres dies típics.

I si no és indiscreció, quants convidats els esperen?Uns 400. Del meu costat ve quasi tot el poble!