“Fer política amb la història és molt perillós”
47613.jpg
Per què va triar aquest període en concret?Per al treball de grau, havia d’estudiar un tema lliure a partir de la bibliografia existent. Vaig triar els llibres de l’Empar Soriano, el Claude Benet i altres per mostrar que en tots dos conflictes Andorra va tenir un paper més important del que se li ha volgut donar.
El paper d’Andorra no ha estat prou estudiat?Malgrat el que s’ha publicat, hi ha molta desconeixença fora de l’àmbit territorial dels Pirineus.
Per què té lloc aquesta desconeixença?Potser perquè com que era un país amb uns cinc mil habitants i no va tenir una implicació directa, els investigadors forans amb prou feines li dediquen algun comentari. Tret dels autors que esmentava, i algun altre, no hi ha monografies importants sobre Andorra en aquells anys.
No va tenir una implicació directa des del punt de vista bèl·lic, però sí des del punt de vista polític.En efecte. La relació del síndic Cairat amb el govern franquista de Burgos està força documentada. El paper de Fhasa i de Miquel Mateu en la caiguda de Barcelona és un altre episodi ben conegut... Però tot i així encara hi ha molts aspectes per estudiar.
Considera que es coneix prou el paper que va jugar el síndic Cairat?La figura del síndic Francesc Cairat és importantíssima per a Andorra. Per al desenvolupament del país i per a la seva independència, formal i pràctica. Però el reconeixement de la seva tasca institucional no ens ha de dur a silenciar la seva relació amb el bàndol franquista, tot i admetre que en aquell context potser va ser una relació necessària.
Quins altres aspectes li sembla que caldria estudiar amb més deteniment?L’aspecte més important és que aquests dos conflictes marquen un punt d’inflexió cabdal pel que fa a la història andorrana. Després del 1945 Andorra ja no és un país eminentment agrari d’on la gent emigra, sinó que és un país amb una industrialització incipient, amb certa estabilitat econòmica, on comença a arribar immigració de fora. En tot aquest procés de transformació encara hi ha molt per estudiar.
Pel que fa a la Seu, els episodis de la guerra civil encara fan coïssor?Cal ser molt curós pel que fa a la manera de tractar la informació d’aquell període per no caure en un tractament que sigui tendenciós. O ho diem tot, o no diem res, perquè si no estem fent política amb la història i això és molt perillós.
Aquest és el gran dilema de la llei de memòria històrica?Voler amagar la història sota el pretext de no fer coïssor, com diu vostè, és una gran fal·làcia. És una qüestió política. Penso que s’ha de poder investigar tot, i, sobretot, penso que la gent té dret a saber on són enterrats els seus avantpassats.