“Per començar a escriure un poema cal saber mirar”

Què els passa, als poemes?Si la narrativa ja costa d’ensenyar, la poesia encara més. És més fàcil deixar llegir a altres persones un relat que no pas un poema.

Els poemes són més personals.Sovint parteixen d’alguna cosa més íntima.

Quin consell donaria a algú que no gosa fer sortir els poemes?Una de les coses que ens fan ser reticents són les formes de la poesia. Això que es diu escriure bé. Jo penso que és més important que escriguis tu, que no pas que escriguis bé. És important que allò que poses sobre d’un paper tingui a veure amb qui ets, què sents o què vius.

I la part formal, que sigui secundària?Sí, després ja miraràs com fer la rima o el vers. Aquesta percepció que la poesia és més rígida és el que fa que es quedi més a casa. Mentre hi hagi una música inherent, pot expressar-se poesia sense pautes rígides.

Per on es comença a fer un poema?Es comença per obrir els ulls. La primera cosa que hem de fer les persones que tenim ganes de fer poesia és observar el món. No es pot escriure des de la indiferència o la no implicació amb les coses. Per escriure un poema cal saber mirar.

Com ho fa vostè?Jo sóc molt partidari d’esborrar les fronteres entre la poesia, l’escultura o la fotografia. Hi ha gent com, per exemple, Joan Brossa que han obert el concepte poesia. Jo escric però també m’és molt proper d’expressar-me a través de la fotografia.

Què l’inspira?Les persones. Sóc més feliç intentant reflectir el que sento quan tinc gent al voltant que no pas provant de reflectir un paisatge.

Per quin autor recomana iniciar-se en poesia?Una poesia directa i familiar és justament la de Miquel Martí i Pol, que dóna nom al concurs de poesia que organitza el Govern. També recomanaria la poesia intimista i preciosa d’Alejandra Pizarnik o la de Jaime Gil de Biedma o Pere Quart. Són infinites les formes d’acostar-se a la poesia!

Amb qui va començar?Les lectures primerenques van ser de Federico García Lorca o Rafael Alberti.

Què en pensa dels concursos literaris?Per mi són semblants als concursos de bellesa. Establir un criteri objectiu i clar sobre qui ha de guanyar el primer premi i qui ha de guanyar el segon, és molt complicat quan parlem de poesia i de qualsevol expressió artística. Sí que és cert que poden ajudar a trencar la timidesa de què parlàvem.