“S’ha d’experimentar el desert, en tots els sentits”
Què té el Marroc que enganxa tant?De tot una mica. La gent, el paisatge... Sovint tenim una imatge molt equivocada d’aquests països i són tot el contrari del que ens podem imaginar. La gent és molt amable i molt acollidora.
El raid travessa una zona del Marroc especialment espectacular. Arriba a Meknès, zona berber, creua l’Atles fins a Bolumalne Dades, passa per Erfud, Errachidia...El desert i l’Atles són dos paisatges pràcticament diferents. L’Atles és una zona impressionant molt escarpada i també on fa falta més ajuda. La gent del sud ha tingut durant anys esdeveniments com el Dakar i s’ha espavilat en certa manera. A l’Atles profund les necessitats són més grans. El desert s’ha d’experimentar, és una cosa que s’ha de fer a la vida. En tots els sentits.
Canvia la perspectiva de veure la vida?Allà t’adones que les coses són més simples, que és una cosa que aquí s’ha anat perdent amb el pas del temps.
El tracte amb els nens és especialment gratificant?Són els més necessitats. La passada edició hi havia uns nens que van participar en l’expedició. És una manera que vegin que no fan falta tantes PlayStation i tantes històries.
Quin material els fan arribar?D’una banda, a través de l’organització del raid cada cotxe porta un seguit de productes d’higiene i material escolar a col·legis i institucions de la zona i, de l’altra, cadascú pel seu compte porta alguna cosa més. En el nostre cas roba i sabates, que és del que més els fa falta, i que recollim durant tot l’any.
Com ho reparteixen?Allà ho donem a associacions o a la gent dels pobles que ens anem trobant pel camí.
La inestabilitat al centre i al nord-est d’Àfrica cada cop s’estreny més cap al nord-oest. Té algun temor?Sempre tens por que pugui passar alguna cosa, però a dia d’avui et pot passar a qualsevol ciutat europea o a qualsevol altre lloc. Un cop allà, realment, la seguretat és total.
També s’apropen a Algèria, on sembla que la guerra de les Arenes encara continuï.Impressiona una mica veure tot el desplegament militar que hi ha a mesura que t’apropes a la frontera, però tampoc no et sents insegura.
I per part del govern local? Molt sensible amb segons quins temes de cooperació internacional.No hem tingut problemes amb les autoritats. Només en alguns dels controls policials que et trobes durant el recorregut, que són bastant especials, per dir-ho d’alguna manera.
Res que no es pugui arreglar allà mateix.Sí, amb la mordida que en diuen ells. Una mica de diners, unes cervesetes o coses per l’estil i llestos. No passa de l’anècdota.