“Jo també els estic molt agraït als bombers”
Enhorabona pel reconeixement dels bombers. Ells diuen que és en reconeixement al que he fet per a ells, però jo també els estic molt agraït perquè m’han donat un cop de mà quan he tingut problemes familiars per temes de salut. Jo com que vivia allà [al costat de l’antiga caserna d’Andorra la Vella], estava als bombers sempre.
I què hi feia?Per exemple el dia que va explotar una casa a Encamp... Jo tenia una gosseta abans, tothom em coneixia per l’animal. Aquella dia passejava amb ella per la Comella, vaig escoltar l’explosió i vaig baixar corrents. Vaig anar a la caserna i va començar a sonar el telèfon i van marxar, llavors em quedava jo de telefonista.
De quan estem parlant? Ho recorda?Fa vint o més anys.
Llavors eren pocs bombers. Clar. I a més hi havia els que tenien festa i fins que van venir tots jo em vaig estar allà. També algun cop he anat amb l’ambulància.
Expliqui’m. Casualment el dia aquest d’Encamp no hi havia ningú, tots van anar-hi i a la caserna es van quedar un bomber o dos. Llavors van trucar que necessitaven una ambulància per a un malalt, i jo vaig anar-hi per ajudar. D’altres vegades, a les carreres que hi havia de motos també hi anava jo d’ajudant amb l’ambulància.
Té ànima de voluntari, vaja. A la muntanya, amb els ciclistes, estic sempre per ajudar. Em truquen i jo hi vaig.
Li agrada la muntanya?Abans participava a les curses [riu] i ara ja no. Però hi vaig. Per exemple a la Copa del Món la Federació em crida i hi vaig.
Va arribar a Andorra amb idea de quedar-se?El que em fastiguejava molt de Barcelona, on vivia, era agafar el metro, hi estava molt a gust però el metro em matava. També he treballat a Madrid, València, a molts llocs. No havia estat mai a Andorra, però al meu poble hi havia una senyora que tenia un germà mossèn que va morir i va heretar l’aparell de ràdio. Tothom anava a escoltar la ràdio i què s’escoltava? Aquí Ràdio Andorra. I ves per on vaig aterrar aquí.
A vostè que li agrada la muntanya deu haver gaudit molt al país. Andorra me la conec molt bé. L’EFPEM, el dia que hi ha exàmens, també em demanen de fer de control.
I encara hi va sol?Sí, i quan parlo amb la gent els hi dic que el que no comprenc és que els andorrans no coneguin el seu país tan petit que és. No hi ha un pic on no hi hagi pujat. Després també he fet molta bicicleta, he anat des del sud d’Europa al nord. La bici l’he deixat perquè si caic el terra està molt dur. Tanmateix, a esquiar sí que hi segueixo anant.
No s’avorreix! Quants anys fa que està jubilat?Vint anys. També vaig a la llar de jubilats, sóc membre de la Federació de la gent gran i de l’associació d’Andorra la Vella.