“Els intel·lectuals han de ser aixafaguitarres del poder”
47879.jpg
Existeix el periodisme independent?No ha desaparegut, però ara és molt més difícil. La concentració de mitjans fa més complex el negoci. Potser un diari té una informació important, però no la pot publicar perquè repercuteix en l’anunciant d’una altra de les empreses del mateix grup.
Internet fa caure molts murs.Però no tothom pot ser un professional de la informació. Tenir un blog o un compte de Twitter no et converteix en periodista.
Reivindica el paper.Sí. Però és perquè jo sóc un antiquat, obsolet i descatalogat [riu]. Per mi sempre té més valor la informació tradicional, encara que només sigui valor romàntic. Això no vol dir que no es facin coses extraordinàries en l’àmbit digital.
Assenyala com de fàcil n’és que als diaris caiguin les pàgines de cultura.La cultura no ocupa un lloc important als grans mitjans. I el que té rellevància és la part espectacular de la cultura com ara el cinema o la gastronomia. Però això va a èpoques. En altres moments s’ha donat més importància a la literatura.
Aquestes tendències són un problema?No em sembla malament, però sí que penso que no tenim una oferta variada. El problema és que tothom ofereix el mateix.
Sovint insisteix en la idea que la ignorància es consolida.Sóc un pessimista que vol que les coses vagin bé. I també penso que hi ha minories fantàstiques. La revolució digital ha fet que els que són bons ho siguin molt. Alhora, moltes de les persones que tenen accés a la cultura i el coneixement són cada cop més ignorants. És una relació asimètrica.
Quina és la clau per acabar sent dels bons?Rau en l’educació. Ara moltes coses canvien respecte de fa uns anys. Quan jo era jove es creia que el més important era inculcar coneixement. Avui es té clar que s’han de potenciar habilitats. Per mi, si les habilitats no van acompanyades de coneixement, no serveixen per a res. I una persona amb coneixements sempre podrà potenciar les seves habilitats.
Des del poder s’escolta prou els intel·lectuals?La missió dels intel·lectuals és ser uns aixafaguitarres. Cal que algú digui al rei que està despullat. Però avui dia la figura de l’escriptor és incòmoda per al poder, potser més que en altres moments.
Què és el que li preocupa més? La salut dels meus fills. També el futur del planeta, però el que pensi jo no tindrà repercussió.
No?La veu individual no pot canviar les energies que mouen el món.
Això és molt pessimista.És realista. Té molt més sentit que les persones amb poder expressin les seves esperances. El que pensi un escriptor com jo no és més que una gota d’aigua dins del mar.